Salut: Conducta alimentària

Benvolguts/des lectors/es,

Som quatre noies que actualment estem cursant 2n de Psicologia a la Universitat de Girona (UdG). Des d'aquí, ens han guiat per tal d'elaborar diferents blogs, per grups, on cadascun tracti un tema concret dintre d'una gran varietat. 

Així doncs, aquest blog ha estat creat per tractar alhora que per fer difusió sobre un tema tan comú, habitual i quotidià com són els trastorns alimentaris, més concretament nosaltres ens centrarem en l’Anorèxia i la Bulímia.

Des de l’assignatura Personalitat i Context Social hem treballat aquest tema centrant-nos sobretot en la influència del context social (família, amics, relacions interpersonals, escola, entre d’altres) però, també, fem referència al procés d’adquisició i superació del trastorn. S’ha d’esmentar que cada persona és diferent cognitivament i, que l’adquisició pot ser i, de fet és, diferent per a cada subjecte.  

El nostre objectiu és que trobeu aquest blog el més interessant i informatiu possible i, la nostra intenció és que sigui útil pels lectors i, per tant, interactiu. D'aquesta manera, estem oberts a respondre qualsevol pregunta per petita que sigui!!

Finalment i, per avançat, us volem donar les gràcies per les vostres visites i realment esperem aclarir conceptes i dubtes! Així doncs, moltes gràcies!!

1 de Febrer del 2016

Com a primera entrada al nostre blog, creiem que és important i necessari definir els conceptes als quals ens anirem referint durant el transcurs d'aquest.

Per començar, un concepte rellevant en aquest àmbit és el de salut. A partir d’aquí, seria important desenvolupar la distinció entre “trastorn” i “malaltia” ja que hi ha molta gent que no s’ha plantejat mai aquesta diferència i d’altra que opina que són el mateix, quan no és així.

Així doncs, tenim que la OMS (Organització Mundial de la Salut), defineix

• SALUT:

“Aquell estat de complet benestar físic, mental i social i, no només l’absència d’afeccions i/o malaltia/es. També pot definir-se com el nivell d’eficàcia funcional i/o metabòlica d’un organisme tant a nivell micro (cel·lular) com en el macro (social)”.

• MALALTIA:

És un procés i el conseqüent estat d’afecció d’un ser viu, caracteritzat per una alteració del seu estat ontològic de salut. L’estat i/o procés de malaltia pot ser provocat per diversos factors, tant intrínsecs com extrínsecs a l’organisme considerat malalt, aquest s’anomenen noxes (del grec nósos: malaltia i afecció de la salut). És a dir, es defineix com a una alteració transitòria i/o permanent en l’estat de salut.

A més a més, s’afegeix que una malaltia és una alteració de la salut que ha de complir com a mínim amb dos dels següents criteris:

-Tenir un agent etiològic (causa) que es pugui reconèixer.

-Tenir un grup identificable de signes i símptomes.

-Presentar alteracions anatòmiques consistents.

Per altra banda, es defineix:

• TRASTORN:

“Una descripció d’una sèrie de símptomes, accions o comportaments. Sol estar associat a patologies o desordres relacionats amb patologies mentals. També, s’associa a alteracions dels processos cognitius i afectius del desenvolupament, considerant que existeix una diferència significativa respecte al grup social majoritari d’on s’inclou a la persona, no existint una etiologia coneguda”.

Després d’aquestes distincions entre conceptes bàsics, afegim el més important. Segons el DSM-V (Manual de Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals, cinquena edició), trobem la definició dels trastorns de la conducta alimentària i de la ingesta d’aliments com una alteració persistent en l’alimentació o en el comportament relacionat amb l’alimentació que comporta a una alteració en el consum o en l’absorció dels aliments. A causa d’això, es crea un deteriorament significatiu de la salut física o del funcionament psicosocial.

Els criteris de diagnòstic elaborats en el mateix DSM-V deixen molt clar quin és el tipus de trastorn a diagnosticar, diferenciant-se dintre de la varietat que podríem trobar en l’etiqueta de trastorns alimentaris.

Conseqüentment, proporcionarem les definicions i descripcions dels apartats bàsics de cada un dels dos trastorns en els quals ens centrarem, com són l'Anorèxia i la Bulímia Nerviosa. Però, sempre partirem de les bases del DSM-V.

2 de Febrer del 2016

En aquesta segona entrada del blog us parlarem sobre un dels dos trastorns principals. Concretament ens centrarem en què és l'Anorèxia Nerviosa, quines són les seves característiques i criteris diagnòstics i per últim, els subtipus. Esperem que  us sigui útil i insistim en el fet que no dubteu en formular-nos preguntes!!

ANORÈXIA NERVIOSA

Definició:

Segons el Diccionari Català, és el refús sistemàtic, d’origen neuròtic, dels aliments, observat generalment en dones joves. Aquest, es troba habitualment acompanyat de vòmits provocats i d ’amenorrea.

Criteris Diagnòstics i Característiques:

• Restricció de la ingesta energètica en relació amb les necessitats, que condueix a un pes corporal significativament baix amb relació a l’edat, sexe, curs del desenvolupament i salut física. Així, el pes significativament baix es defineix com un pes inferior al mínim normal o, en nens i adolescents, inferior al mínim esperat.

En aquest criteri cal que el pes sigui considerat baix, però, aquesta valoració és quelcom difícil ja que el rang de pesos normals és diferent entre els individus, igual que hi ha diversos llindars per tal de denominar algú “prim” o bé amb pes insuficient. Existeix una mesura per tal d’aconseguir valorar el pes a partir de l’altura la qual es basa en l’IMC (índex de massa corporal) i es calcula a partir de la formula següent:

A partir del resultat obtingut, la OMS utilitza una IMC = 18’5 Kg/m2 com el límit inferior del pes corporal normal. Per tant, pel general, una IMC de 17 Kg/m2 pot considerar-se com a primesa moderada o greu.

Finalment, per corroborar el primer criteri, també s’ha de tenir en compte la constitució física, els antecedents referents al pes i qualsevol possible alteració fisiològica.  

Aquest enllaç us proporcionarà accés a una pàgina web que calcula IMC gratuïtament.

   

                http://www.calculoimc.com/

• Por intensa a guanyar pes o, a engreixar-se, o comportament persistent que interfereix en l’augment de pes, inclús amb un pes significativament baix.

Aquesta por, no s’alleuja amb la sola pèrdua de pes, sinó que, de fet, la preocupació per incrementar el pes pot anar augmentant inclús quan se’n perd, arribant a no reconèixer ni admetre la por que es té a que passi.

Per tal d’identificar aquest segon criteri, s’utilitzen les conclusions a les que arriba el facultatiu a partir de la història colateral, les dades procedents de l’observació i, a partir de les troballes físiques i del laboratori.

• Alteració en la forma en que un mateix percep el seu pes o construcció, influència impròpia del pes o la constitució corporal en l'autoavaluació, o falta persistent de reconeixement de la gravetat del baix pes corporal actual.  

Hi ha persones que senten que tenen sobrepès en general. D’altres, s’adonen que estan primes però els preocupen algunes parts del seu cos (normalment: abdomen, natges i cuixes). Així, aquestes solen utilitzar diferents procediments per tal de mesurar constantment el seu pes o la seva talla com pesar-se freqüentment, mesurar obsessivament diferents parts del cos i/o utilitzar insistentment el mirall per comprovar zones de grassa.

L’autoestima depèn totalment d’aquesta percepció. Així, perdre pes es veu com quelcom impressionant, com un gran assoliment igual que com una senyal d’autodisciplina, mentre que l’augment de pes es veu més com un fracàs inacceptable d’autocontrol

Subtipus:

• L’anorèxia se sol associar, majoritàriament, amb els subtipus del trastorn que pateix d’afartaments i/o purgues, en el qual s’atipen de menjar i també es purguen a través dels vòmits auto-provocats, amb la utilització incorrecta de laxants, diürètics o ènemes.

• D’altres, no s’atipen de menjar, però sí que es purguen regularment després de consumir petites quantitats d’aliment. 

9 de Febrer del 2016

Avui ja és dimarts i per començar el dia us introduïm el segon trastorn el qual va dedicat el nostre blog. Concretament us parlarem de la Bulímia i com vam fer en la publicació anterior, seguirem la mateixa estructura; definició, característiques i criteris diagnòstics.  Que tingueu un bon inici del dia!!

BULÍMIA NERVIOSA

Definició:

La Bulímia Nerviosa (BN), segons la IEC (Institut d’Estudis Catalans), es defineix com a una sensació de fam intensa, imperiosa i difícilment saciable, que es presenta en algunes neurosis, en estats d’excitació maníaca i en demències.

Així doncs, és una malaltia nerviosa que consisteix a menjar de manera incontrolada una gran quantitat d’aliments, que després es vomiten voluntàriament.

Criteris Diagnòstics i Característiques:

• Episodis recurrents d’afartaments. Un episodi d’aquests, es caracteritza pels dos fets següents:

I.  Ingestió, en un període determinat (generalment de dues hores o menys) d’una quantitat d’aliments que és clarament superior a la que la majoria de les persones ingeririen en un període similar en circumstàncies similars.

II. Sensació de falta de control sobre el que s’ingereix durant l’episodi, els quals no es limiten únicament a un entorn.

Però, dit amb altres paraules, què és un “afartament”?

És aquella ingestió d’aliment, durant un cert temps, que supera en quantitat a la ingestió que tindria la majoria de la gent, en aquelles determinades situacions i, en aquell temps. Així doncs, “picar” contínuament en petites quantitats no entre dins d’aquest terme.

És important recalcar que alguns individus que pateixen aquest trastorn alimentari, afirmen que els afartaments ja no es relacionen amb la sensació de pèrdua de control, sinó més amb un patró d’ingesta incontrolada que s’ha generalitzat.

De la mateixa manera, el tipus d’aliment que es consumeix varia entre individus igual que dins de la mateixa persona. Es sol relacionar més amb la quantitat que amb el tipus d’aliment, però, també s’ha trobat com solen ingerir aliments que eviten en d’altres ocasions.

Al mateix temps, per considerar-se “afartament” aquest augment de quantitat d’ingesta ha d’anar acompanyat d’una sensació com és la manca de control que es pot observar quan hi ha incapacitat per contenir-se i no menjar igual que quan per parar de menjar un cop s’ha començat.

• Comportaments compensatoris inapropiats recurrents per evitar l’augment de pes, com el vòmit auto-provocat, l’ús de laxants, diürètics i d’altres medicaments, el dejuni o l’exercici excessiu.

• Els afartaments i els comportaments compensatoris inapropiats es produeixen, de promig, una vegada a la setmana durant uns 3 mesos.

• L’autoavaluació es veu indegudament influïda per la constitució i el pes corporal.

  

• L’alteració no es produeix exclusivament durant els episodis d’AN. És a dir, no s’ha de realitzar mai un diagnòstic de BN en aquelles persones que només tenen episodis d’AN.

             Però, què passa o com es senten aquests individus?

Aquells qui pateixen de BN es senten típicament avergonyits del que fan i dels problemes alimentaris que tenen pel qual intenten amagar els seus símptomes igual que intenten realitzar els afartaments d’amagat i en privat.

El principal desencadenant és el sentir algun/a sentiment/emoció negatiu/va amb la qual, seguint menjant fins que se sentin incòmodes o inclús dolorits. També ens podem trobar antecedents com factors interpersonals estressants, una restricció de dieta, sentiments negatius respecte el pes, la constitució corporal i, a aliments, l’avorriment, etc.

Després d’experimentar aquests trets negatius, el que fan és iniciar un procés compensatori per tal d’evitar guanyar pes, com principalment són els comportaments de purga.

             Però, què guanyen vomitant?

El fet de “vomitar” condueix a una sèrie d’efectes immediats, com poden ser:

•  L’alleujament del malestar físic.      
•  La reducció de la por a guanyar pes.

En part, la purga, sol ser una finalitat en si mateixa ja que la major part de les persones amb BN s’afarten per tal de després vomitar.

10 de Febrer del 2016

Bon dia!! Avui us volem introduir l’article del qual hem partit per tal d’introduir-nos en aquest tema i, conseqüentment, elaborar aquest bloc.

Per començar, us citem l’article, i la web d’on el vàrem extreure per si resulta del vostre interés:


Harrison, A., Tchanturia, K., Naumann, U., & Treasure, J. (2012). Social emotional functioning and cognitive styles in eating disorders. British Journal of Clinical Psycology 51(3) 261-279.


Extret de:
    

   http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.2044-8260.2011.02026.x/abstract

Per altra banda, ens agraderia comentar-vos allò del qual parla aquest article. Com ja heu pogut veure, el títol d'aquest és: "Social emotional functioning and cognitive styles in eating disorders", pels que dubteu del seu significat, ve a dir "El funcionament Social-Emocional i els Estils Cognitius en els trastorns alimentaris".

D'aquesta manera, el que pretén és avaluar i/o identificar aquestes variables en aquelles persones que pateixen de trastorns d'Anorèxia i/o Bulímia. 

Així dons, resumint molt breument aquest article:

OBJECTIUS:

• Es van proposar els objectius de comprovar com els diferents models dels trastorns alimentaris (per ells ED - Eating Disorders), inclouen un estil cognitiu -basat en una coherència i un desplaçament conjunt considerats com a pobres- i dificultats socials-emocionals que provocarien que es mantingués el trastorn. 

• L'estudi es dirigueix a estudiar, explorar el factor de l'estructura de la cognició i el funcionament social-emocional, igual que es dirigeix a investigar si hi ha algun perfil cognitiu o social-emocional particular que es trobi associat amb el grau de gravetat o cronocitat de la malaltia. 

QUÈ VAN O QUÈ VOLIEN FER?

Després de passar una sèrie de proves, test, qüestionaris, etc., a diferents grups de subjectes com són, un grup control (no pateixen ni han patit cap tipus de trastorn), un grup de pascients els quals sí presentaven AN o BN i, finalment, un grup que havia superat aquests trastorns, van intentar veure les diferencies característiques que es poguessin relacionar amb el tipus de trastorn i amb la seva gravetat. És a dir, volien veire què era similar, què era diferent, què es mantenia i què havia canviat comparant el grup AN I BN, amb aquell que havia superat el trastorn, igual que després es comparaven amb aquell grup que no habia tingut mai el trastorn. 


CONCLUSIONS:

• Van trobar evidència que proporcionava suport a l'aportació d'Schmidt i Treasure's (2006) on parlaven del manteniment dels TA (trastonrs alimentaris) i, suggerien que la cognició i el funcionament emocional haurien de considerar-se en aquest àmbit i, sobretot, considerar-se en el possible tractament. 

Probablement, més endavant us oferirem més informació sobre aquest model, igual que intentarem proporcionar algunes definicions o explicacions sobre l'article pels que no l'entengueu o pels possibles dubtes que aporteu en els comentaris que us animem a realitzar!! També, en les pròximes entrades parlarem de la relació dels trastorns amb el Context Social i amb la Personalitat!

Moltes gràcies per la vostra fidelitat! I com sempre, esperem resoldre qualsevol dubte sense cap compromís!!




12 de Febrer del 2016


Bona tarda!! Tal i com us vàrem prometre, us adjuntem algunes definicions que hem creat per tal de poder comprendre millor alguns conceptes de l'article mencionat:

-Social Emotional (difficulties): un funcionament socio-emocional exitós està suportat per vàries habilitats, les quals inclouen la adquisició de respostes i valors socio-emocionals, el reconeixement de respostes a la informació socio-emocional, inferir als estats mentals complexes i a la regulació emocional del context sensitiu.

-Cognitive Style: descriu la manera en què pensa, percep i recorda informació un individu.

-Set Shifting: “Set” significa posar (algú o alguna cosa) en un lloc particular o en una determinada postura. Mentre, “shifting” o “shift” ve a dir moure’s d’un lloc, d’una posició, a un/a altre/a, és a dir, transferir des d’un lloc, posició, persona, direcció, etc., a un altre.

Per tant, el conjunt en sí, vindria a explicar el canvi de perspectiva que fa un individu respecte al lloc o posició determinada.

-Coherence: una qualitat, estat o condició que és coherent. Es defineix com una connexió i absència de contradicció entre les diferents parts d’un argument, doctrina, d’una obra, etc., considerats com una totalitat.

-Fragmented Perseverative Cognitive Style: “Fragmented” significa aquella existència o funcionament de parts separades i/o desorganitzades. Per altra banda, “Perseverative” indica repetir quelcom insistentment o redundantment.

Així doncs, aquest concepte fa referència a la repetició constant d’un/s pensament/s que es consideren fragmentats i, per tant, poc correctes.

-Global Flexibility: és la capacitat de reestructurar espontàniament el propi coneixement de diverses formes per donar una resposta a les exigències de les situacions o contextos. Aquesta capacitat depèn tant de la forma en com el coneixement es representat com dels processos que van operant sobre aquestes representacions mentals. Per tant, podríem afirmar que és la capacitat d’analitzar la informació que ens arriba dels sentits, d'expressar les idees i adaptar-les a les noves situacions, és a dir, la capacitat de canviar estratègia durant el curs de l’acció quan ens apartem dels nostre objectius. Té un paper molt rellevant en les nostre habilitats per l’aprenentatge en general i per les habilitats en la resolució de problemes més complexes.

Per altra banda.. avui us volem apropar a fonts d'informació recents per estar més alerta del què passa realment aquests dies! Així doncs, us presentem la següent secció:


ACTUALITAT 


Està molt bé exposar la teoria per aquells que no la sàpiguen.. però.. aquesta no varia gaire al llarg dels anys. Així doncs, a continuació aportem una petita mostra d’exemples quotidians que ocorren en l’actualitat extrets de diverses noticies sorgides durant aquest inici de l’any 2016.

Per començar.. un exemple no tant quotidià però molt influenciable ja que es troba relacionat amb el món de la moda!!

Aquest article va ser publicat en data del 8 de gener del 2016 al diari “La Voz de Galícia” i, té per títol “Una model que només menjava tres pomes al dia s’oposa contra l’extrema primesa”.

Victoire Maçon de 23 anys, és l'escriptora del llibre “Nunca lo suficientemente delgada. Diario de una top model”. En aquest, explica les seves experiències viscudes en el món de la moda i denuncia els estàndards de bellesa, els quals poden arribar a tenir un alt nivell de risc.

Així doncs, tot i que Victoire volgués estudiar Ciències Polítiques, als seus divuit anys, va captar l'atenció d'una agència de models, i deixant-se portar per l'emoció i el glamur, va començar a treballar per l'agència Ellite. 

Maçon afirma que ningú va dir-li directament que necessitava perdre pes, no obstant, però, varen comunicar-li que desfilaria a la Fashion Week al setembre, on s'havia d'ajustar a la talla que hi havia (32-34). Així doncs, a tant sols un mes de la desfilada, la model francesa va veure's obligada a  perdre deu Kg limitant-se a menjar tres pomes al dia i a veure aigua amb gas, la qual omple l'estómac, i sols un dia a la setmana li era permès menjar pollastre o peix. Amb aquesta dieta poc ortodoxa, Victoire, d'1,78 metres d'estatura, acaba pesant 47 Kg i aconsegueix treballar per grans marques com Alexander McQueen o Miu Miu i es converteix en una de les 20 models més demandades del món.

No obstant tot l'èxit, Victoire va caure malalta, presa de l'anorèxia. Tenia el pols dèbil, no li venia la regla  i, sovint, entre desfilada i desfilada queia desmaiada. Victoire va entrar en depressió i va intentar suïcidar-se, però afortunadament, va decidir optar per posar fi a la seva carrera com a model i començar a escriure la seva història, la qual ha esdevingut inspiradora d'una llei que prohibeix un pes massa reduït en les models.

La notícia es pot trobar en el següent enllaç:

AFP. (2016). Una modelo que solo comía tres manzanas al día arremete contra la extrema delgadez: Victoire Maçon Dauxerre cayó en la anorexia cuando era top-model y narra en un libro su calvario. Recuperat de http://www.lavozdegalicia.es/noticia/sociedad/2016/01/08/modelo-solo-comia-tres-manzanas-dia-arremete-contra-extrema-delgadez/00031452288906614685882.htm

Per saber més sobre aquesta, també trobareu informació addicional a.. :  http://www.rinconviral.net/2014/02/08/esta-chica-de-18-ha-comido-3-manzanas-al-dia-durante-8-meses-5-anos-despues-esta-asi/

Apropant-nos més al dia a dia de les persones les quals no tenen tals professions famoses, trobem també diverses notícies que mostren certes influències en aquests àmbits.

Primer, trobem una notícia que parla, en trets generals, és a dir, per un conjunt global d’individus concrets (en aquest cas, els anorèxics), de la gran influència que és Internet i els riscs que té proporcionar certs tipus d’informació i continguts que es troben accessibles a les persones des de qualsevol edat i qualsevol lloc, igual que d’una manera molt ràpida i freqüent.

Aquesta notícia, va ser publicada pel diari “LA VANGUARDIA” el passat  10 / 02 / 16 i, porta com a títol: “El 60% dels anorèxics busca des de l’inici continguts de risc a Internet”. També, com a subtítol diu que “hi ha blogs i forus en les xarxes que fan apologia a Trastorns de la Conducta Alimentària” i, això vol dir que expliquen, defensen i justifiquen igual que lloen aquests trastorns.

D’aquesta manera, explica i introdueix un estudi que s’ha fet recentment i, que intenta investigar, a través d’entrevistes a pacients, des de quan es visualitzen o s’accedeix a les diferents informacions igual que pretén veure a quin tipus d’informacions reconeixen prestar atenció. Alguns dels resultats finals obtinguts van ser aquests:

“En les primeres consultes a Internet, el 31’6% s’informen sobre com “aprimar-se ràpid”, un 11’6% van buscar dietes extremes per perdre pes, un 10’8% van anar directament a blogs i foros Pro-Ana i Pro-Mia (els quals fomenten aquests l’AN i la BN i en fan recomanacions) i, finalment un 5’2% que volien saber “com vomitar.”

*Les pàgines Pro-Ana i Pro-Mia seran explicades en un futur molt pròxim!!

Per si us interessa llegir-la tota, la podeu trobar a l’enllaç següent:

Sen, C. (2016). El 60% de anoréxicos busca desde el inicio contenidos de riesgo en internet: Hay blogs y foros en la red que hacen apología a Trastornos de Conducta Alimentaria. LA VANGUARDIA. Recuperat de http://www.lavanguardia.com/vida/20160208/302003561092/internet-tca-60-anorexia-bulimia.html

Anant a un cas més concret de notícia, trobem una que parla d’una situació que va passar a una noia en particular la qual es va trencar una costella al abraçar al seu xicot a l’hora de fer-se una fotografia.

La notícia es va publicar en la pàgina web de la cadena Antena3.com el dia 04 / 02 / 16 i, fa referència a una notícia que havia publicat anteriorment el Daily Mail (un diari estranger). Tenia per títol “Una jove es recupera de l’Anorèxia després de trencar-se una costella al abraçar al seu xicot” i, al llarg d’aquesta s’explica la seva història i introducció en l’AN.

                                   Foto de Georgia McGrath extreta del seu instagram:  georgiamcgrathx

L’enllaç per a trobar aquesta notícia, és el següent:

Antena3.com. (2016). Una joven se recupera de la anorexia tras romperse una costilla al abrazar a su novio. Recuperat de http://www.antena3.com/noticias/mundo/joven-recupera-anorexia-romperse-costilla-abrazar-novio_2016020400311.html

Per si són del vostre interès aquestes tipus de notícies, en podeu trobar moltes més amb una sola cerca per Internet. També, us deixem enllaços del diari EL PAÍS que us portaran a totes les notícies que han publicat sobre AN o BN:

-Anorèxia: 

http://elpais.com/tag/anorexia/a/

-Bulímia:

http://elpais.com/tag/bulimia/a/

Una de les notícies que us recomanem, si us interessa saber més sobre "Ana" i "Mia", relaciona els dos trastorns i es troba en l'enllaç següent (tot i que és publicat de l'abril del 2009): 

Abril, G. (2009). Ana y Mia, princesas de Internet. EL PAÍS. Recuperat de http://elpais.com/diario/2009/04/05/eps/1238912814_850215.html

16 de Febrer del 2016

Bona nit Blogger@s,

Avui ens agraderia informar-vos que des de la Gereralitat de Catalunya han realitzat diverses campanyes informatives sobre els trastorns de conducta alimentària. Concretament hi ha dos vídeos que expliquen els signes de detecció, un d'ells de la Bulímia Nerviosa i l'altre de la Anorèxia Nerviosa. Així queda més clar els trets característics de cada una, tal i com ja els vam comentar en una entrada anterior. 

17 de Febrer del 2016

Bon dia, 

Avui ens agraderia comentar-vos que des de petits els mitjans de comunicació, les joguines,... ens influencien en el nostre pensament sobre el "cos perfecte". Hi ha molts productes per reduïr pes i falsos consells per aprimar-se. La difusió d'aquests és molt fàcil, només cal que proveu-ho entrar al Google i posar "com aprimar-se" us sortiran 31500 resultats, els quals molts d'aquests no són del tot fiables. Ens agraderia que visualitzéssiu dos vídeos que va proporcionar la Generalitat de Catalunya sobre aquests temes. 

A més, el dissenyador Nickolay Lamm, ha dissenyat una nina, anomenada Lammily, amb proporcions reals d'una noia de 19 anys. Perquè aquesta encara fos més real hi va incloure acné, estries i cel·lulitis. La forta demanda dels pares va fer possible que la nina es llences al mercat al Nadal del 2015.

Gràcies a dissenyadors com ell, campanyes de difusió i pares preocupats amb el futur dels seus fills s'està fent possible que les nines cada vegada siguin més reals i no en format "Barbie".

Ens agraderia saber què penseu sobre això i sobre la imatge que us deixem a continuació; a nosaltres personalment ens ha impactat.

22 de Febrer del 2016

Bona tarda,

Tal i com esperàveu, ha arribat l'hora de relacionar aquests trastorns amb alguns factors del context social i de la personalitat. Aprofitem per recordar que poden ser diferents per a cada individu igual que la sensació o el grau d'afectació pot variar depenent de la perspectiva individual de cadascú, però, generalment, es poden distingir uns factors característics i definits que es troben directament relacionats amb els desordres. Així doncs, avui ens centrarem en parlar sobre el CONTEXT  SOCIAL, concretament, esmentarem el context familiar i l'escolar.

El context familiar es veu molt afectat quan algun membre pateix un trastorn alimentari. Tot hi no haver-hi cap estudi que afirmi que les culpes del trastorn són per causes familiars, s'ha tendit a fer-ho. El context familiar és molt important ja que és el medi social i físic on es solen realitzar les conductes alimentaries. No podem separar la alimentació de la maternitat, des de que naixem els pares, especialment la mare, ens alimenten per sobreviure. 

"L'alimentació és salut, no alimentació és senyal de malaltia"

Per aquest motiu la no ingesta d'algun membre de la familia provoca una ansietat, una preocupació familiar. Així dons, quan l'individu no menja, conductes com una baralla, una paraula, un gest, un crit, entre d'altres que son donades per la família, intenten tenir una funció correctiva per tal de que mengi. En conclusió, la família afectada per Anorèxia o altres trastorns alimentaris no té perquè ser la causant d'aquest, peró, sí que pot mantenir, medià i complicar la situació; els familiars evolucionen i actuen de manera paral·lela a com evoluciona i actua el trastorn. 

D'aquesta manera, el context familiar ha d'estar present dins del tractament de les persones amb desordres alimentaris, ja que és un punt clau en el context de la persona. També, s'ha de valorar que cada família és diferent i, per aquest motiu, els professionals com els psicòlegs no ens podem basar únicament amb un únic tractament, ja que el que pot ser bo per una família per d'altres no ho és.

En el següent enllaç hi ha un article que parla sobre l'eficàcia de la teràpia amb familiars en els trastorns alimentaris, us el deixem per si és del vostre interès:

http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1174/021093903770411238

Espina, A., Joaristi, L., Ortego, M. A., & de Alda, Í. O. (2003). Trastornos alimentarios, intervenciones familiares y cambios en los perfiles del MMPI. Un estudio exploratorio. Estudios de Psicología, 24(3), 359-375.

El context escolar és on els adolescents passem bona part de les hores, ja sigui a l'escola, a l'institut o a la Universitat. En aquests entorns es poden donar casos d'Anorèxia i/o Bulímia i cal un suport dels psicòlegs escolarsm els tutors i els professors per la continuïtat dels estudis, és a dir, perquè la persona no abandoni o interrompi la formació mentre esta superant el trastorn. A part d'això, aquests professionals han de vetllar per evitar l'aïllament social que algunes persones amb trastorns alimentaris puguin patir, pels resultats acadèmics i per altres aspectes que puguin sorgir durant el transcurs del trastorn alimentari.

L'escola igual que la família, és on es poden adonar que les conductes d'un subjecte alhora d'alimentar-se no són les adequades i poden detectar símptomes d'alerta. Hi ha moltes campanyes informatives que intenten informar, prevenir, ajudar, orinetar aquest col·lectiu, els seus familiars i educadors i moltes d'aquestes campanyes es venen a presentar a centres educatius.

"Les persones hem de prendre consciencia de la importància que té una bona alimentació, no únicament per el desenvolupament físic, sinó per un bon rendiment escolar"

A continuació, us deixem un enllaç d'un article on s'explica la prevenció en centres educatius, l'actuació del professorat, la relació entre pares i professorat, i tallers, com per exemple d'autoestima. 

  

DE, C., LA, E. E., & DE SALUD, U. R. G. E. N. C. I. A. AULA ACREDITADA.

http://www.csi-csif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_26/ARACELI_VILLEN_2.pdf

27 de Febrer del 2016

Bona tarda,

Un altre context a tenir en compte, el qual cada dia agafa més importància i rellevància, és el d'Internet.

Així doncs, els "consells" per tal d'aprimar-se, vomitar, o d'enganyar els pares, s'estan tornant molt comuns i cada cop més presents a la xarxa, la qual cosa contribueix al desenvolupament del trastorn per un 71% dels pacients amb anorèxia.

Els usuaris cerquen informació sobre els trastorns, i s'acaben trobant davant d'informació més aviat perjudicial que beneficiosa per ells.

És molta la informació que corre per la xarxa sobre el tema, i la majoria d'aquesta pot esdevenir nociva, un exemple de pàgines web nocives serien, com ja s'ha esmentat prèviament, les de les "princeses Ana i Mia".

A continuació, us deixem un enllaç d'un article on es tracta l'ús de la xarxa:

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/14-salut/939852-la-xarxa-agreuja-els-casos-de-trastorns-alimentaris.html

Per altra banda, voldríem reforçar la informació que es té sobre les pàgines Pro-Ana i Pro-Mia! En aquestes, qui pateix el trastorn és considerada una "princessa" i, partint d'aquesta idea, creen blogs, webs, etc., on expliquen la seva forma de viure i consells per aconseguir-la ja que n'estan orgulloses.

Així doncs, hem cercat alguns articles que senyalen la importància de la seva existència, el perill que creen i, demostren "la mala companyia" que són. 

El primer article, s'anomena "L'Anorèxia i la Bulímia a la xarxa. Ana i Mia dos "males companyies per a les joves" d'avui". En el seu resum/abstract, s'explica: 

"Los trastornos de alimentación se han subido a la red con un gran despliegue de páginas web, blog, foros y testimonios personales. Desde sus inicios, además de páginas informativas, y ofertas de tratamientos ha ido apareciendo una corriente en apoyo de dichos desórdenes que han hecho de esta enfermedad una "forma de vida" y que comparten con cualquier usuario lo que ellos mismos denominan su filosofía defendiendo una "mal entendida libertad de expresión". En este artículo se analiza el contenido y posibles repercusiones de la proliferación de estas páginas y foros en la web teniendo en cuenta la complejidad de estos foros pro trastornos de alimentación y analizando su doble efecto en quienes los frecuentan".

Aquest, és:

Bermejo, B. G., Saúl, L. Á., & Jenaro, C. (2011). La anorexia y la bulimia en la red. Ana y Mia dos «malas compañías para las jóvenes» de hoy [The anorexia and bulimia on the web: Ana and Mia two “bad company” for youth today].Acción psicológica, 8(1), 71-84. 

I, el podreu trobar i descàrregar en pdf en el següent enllaç:

http://revistas.uned.es/index.php/accionpsicologica/article/view/197/151

L'altre article, se centra més en les pàgines en si i, tracta de comprendre el seu context i les seves circumstàncies alhora d'entendre el perquè de la seva creació. El seu títol és "Anorèxia, Bulímia i Internet, aproximació al fenòmen Pro-Ana i Mía des de la teoria subcultural" i, el resum/abstract, és: 

"Desde su popularización a comienzos de 2004, el fenómeno Pro-Ana y Mía de Internet ha suscitado un interés considerable en las sociedades occidentales. Constituidas en forma de comunidad online, las personas que participan de él están generando un discurso sobre los trastornos de la conducta alimentaria que choca frontalmente contra el consenso médico establecido y socialmente consensuado. Una notable variedad de imágenes, sonidos, vídeos y textos constituyen el soporte para dicho discurso, que se antoja como una reivindicación de la anorexia y la bulimia como condiciones que no pueden seguir siendo abordadas de forma ajena a la sensibilidad de quiénes las padecen. La presente investigación trata de ahondar en el contenido de este discurso desde la teoría subcultural con el fin de situarlo en un marco teórico que permita comprender el contexto y las circunstancias que han posibilitado su formación y consolidación".

I, la seva citació igual que l'enllaç d'on extreure'l es troben a continuació:

Campos Rodríguez, J. M. (2007). Anorexia, bulimia e internet. aproximación al fenómeno pro-ana y mía desde la teoría subcultural. Frenia. Revista de Historia de la Psiquiatría, 7(1), 127-144.

http://www.ww.revistaaen.es/index.php/frenia/article/view/16440/16285

28 de Febrer del 2016

Bona nit a tots/es!

En aquesta publicació us volem presentar un article encara dins de l’àmbit de context social. Concretament es tracta d’un estudi sobre les relacions socials en pacients amb trastorns de la conducta alimentària, el qual s’anomena "Evaluación del apoyo social en paciente con transtornos de la conducta alimentaria: un estudio de revisión", publicat per la Revista Internacional de Psicologia Clínica i de la Salut.

Pel que fa a l’article, ens proporciona una petita introducció sobre els ideals de bellesa establerts per diferents societats, com el fet de perdre pes s’ha convertit en una metàfora de l’èxit, és a dir, ser una persona esvelta, actualment és associat amb la bellesa, la salut i la riquesa. Posteriorment, l’article ens indica que un aspecte característic de les persones amb trastorns de la conducta és la baixa autoestima, vinculada a la no acceptació del seu propi cos i com condiciona les característiques de les seves relacions i actituds. En general, tot això es tradueix en dificultats per expressar les emocions i una falta d’afrontament en situacions estressants, especialment en les situacions socials provocant un deteriorament d’aquestes i aïllament social.

Aquest estudi ens planteja dos objectius els quals són conèixer el paper del suport social (comunitat, xarxa social i relacions íntimes) en els trastorns de la conducta alimentària i, així mateix, conèixer la relació entre el suport social amb altres variables psicosocials. 

L’enllaç de l’article és el següent: 

http://www.aepc.es/ijchp/articulos_pdf/ijchp-74.pdf

29 de Febrer del 2016

Bona nit lectors/es!!

Avui, per completar la part teòrica del nostre blog, és hora de parlar sobre la PERSONALITAT i la seva relació amb aquests trastorns i/o comportaments de les conductes alimentàries.

Així doncs, us presentem un article que tracta molt bé aquest tema i, que trobareu citat a continuació:

Macías, L. G., Unikel, C., Cruz, C., Caballero, A. (2003). Personalidad y trastornos de la conducta alimentaria. Salud mental, 26(3), 1.

Aquest, reuneix la informació que existeix sobre els factors de personalitat implicats en els TCA els quals s’han relacionat amb trets obsessius, histèrics i impulsius. Per tant, l’objectiu de l’article és descriure les característiques de la personalitat que poguessin condicionar la conducta alimentaria i la seva comorbidilitat.

Com ja hem dit, el DSM parla d’anorèxia i bulímia nerviosa i, ara se sap que aquestes es troben relacionades amb una conducta obsessiva, d’excés control i, una conducta histèrica juntament amb certa impulsivitat, respectivament.

Els trets de personalitat són quelcom molt important en l’origen d’aquests trastorns. Però, s’han obtingut dades que relacionarien els TCA amb determinats trets del temperament i/o del caràcter, que poden ser decisius a l’hora de la presentació, l’origen, el curs i l’evolució del desordre.

Segons l’article i, fent referència a investigacions anteriors, es considera que els trets de la personalitat com a factors realment importants que, depenent de la intensitat i forma d’expressió, influeixen en la conducta alimentaria i, són determinants per l’origen, evolució, pronòstic i tractament.

Hi ha gran evidència que es tracten de trastorns multifactorials. Un factor molt important, és la influència dels medis i les seves pressions com per exemple el mantenir-se prim (sobretot en el sexe femení).

Entre els factors potencialment predisposats, s’hi troben característiques de la personalitat, trastorns perceptius-conceptuals, la tendència a engreixar-se, els patrons familiars patològics de la interacció, les característiques de la personalitat dels pares i les actituds i preocupacions d’aquests pel pes, la forma del cos i el control. Mentre, també ho són els trastorns cognoscitius que alteren les percepcions i les conductes.

Per últim, algunes de les conclusions que arriba l’article, són les següents:

-En l’anorèxia s’hi relacionen trastorns de conducta temorosa i ansiosa, relacionada amb trastorns de personalitat per evitació i/o dependència.

-Aquells/es pacients que són compulsius-purgatius comparteixen amb els/les bulímics/es formes de conducta impulsiva, expressiva-emotiva i inestable, que van junt amb trastorns de la personalitat limítrofe i histèric.

-El temperament, pot influir en la presentació clínica del trastorn, donant lloc a comportaments restrictius o purgatius.

-També hi ha connexió amb un elevat neuroticisme i amb evitació dels danys, destacant una diferència temperamental entre els dos tipus de subgrups (AN i BN).

-Així, l’AN predomina en persistència, mentre que la BN és més d’impulsivitat.

-Els factors que incrementen la probabilitat de conductes impulsives tenen més influència en la BN que en casos d’AN.

-El perfeccionisme i l’autoavaluació negativa són característiques particulars com antecedents per ambdós trastorns.

L’estudi dóna suport al model de Cloninger on ambdós trastorns presenten baixes puntuacions d’autodirecció. 

1 de Març del 2016

Bon dia, 

Avui ens agradaria parlar sobre els serveis que disposem al nostre abast sobre trastorns alimentaris.

Primerament ens agraderia parlar sobre la única Associació actual a Catalunya. Aquesta és una Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia sense afanys de lucre des de 1992.

Aquesta està impulsada per especialistes de l'Hospital Clínic de Barcekina i famílies afectades tant d'Anorèxia, Bulímia i trastorns per afartament-obesitat. La seva tasca és informar i prevenir aquesta mena de trastorns amb estudis, informes i formació.

Dins d'aquesta tenen un servei d'informació i ajuda per familiars afectats. Aquest servei pot ser totalment anònim ja que hi ha molta informació de fàcil accés i si prefereixes parlar amb un professional pots entrar les teves dades i et truquen. En la seguent imatge hi ha totes les actuacions que van realitzar durant el 2013.

Des de la seva pàgina web donen un llistat de tots els centres públics, privats com concertats de Catalunya als quals et pots diriguir. 

http://www.acab.org/ca/documentacio/recursos-sanitaris/hospitals-publics-de-catalunya

16 de Març del 2016

Bon dia,

Avui ens agradaria presentar-vos tres articles sobre nutrició en l'Anorèxia Nerviosa. Aquests s'anomenen:

- Aspectos nutricionales de l'Anorexia Nerviosa.

- Parametros inmonologicos de eleccion en la valoración nutricional de la Anorexia Nerviosa.

- Anorexia Nerviosa: de la clínica al tratamiento.

Aquests els podeu trobar e el següent enllaç: 

http://www.fen.org.es/imgpublicaciones/19-anorexia.pdf