Benvinguts a tots i a totes!
Nosaltres som la Núria, la Veronika, la Paula i la Cora, quatre estudiants de segon de psicologia de la UdG.
En aquest bloc ens hem volgut centrar en l'optimisme i el càncer de mama que és una malaltia que a nivell mundial presenta una alta taxa de mortalitat.
21.Gener.2016
L’Optimisme vital és una manera de viure, una actitud envers la feina, les relacions socials i familiars, els objectius personals i grupals, els contratemps. És una manera de comunicar-se. És centrar l’atenció en els aspectes positius, en les oportunitats, en les fortaleses. És saber apreciar els petits grans plaers de la vida. És un camí i una forma de caminar que ens acosten a una major felicitat, a més èxit, a una salut física i mental òptima, a una millora en tots els àmbits de la vida.
Quan parlem del càncer un dels tractaments que més pot afectar a les dones és la mastectomia que consisteix en l’extirpació de la glàndula mamaria cancerígena. Aquesta deformitat física pot esdevenir un problema per la dona a l’hora de mantenir relacions tan personals i interpersonals . A continuació us deixem un vídeo que parla d'aquest procés.
9. Febrer. 2016
Hola nois! Com ja hem comentat anteriorment, el càncer de mama és una malaltia que suposa durs tractaments, tant físics com psicològics. Per això, ens agradaria mostrar-vos com ho han patit diferents dones.
Després de veure'l, ens adonem que una mateixa situació (en aquest cas, patir càncer de mama) es pot viure de diferents maneres. Aquestes dones parlen de les seves vivències durant la malaltia: com se la van detectar, com van assimilar la noticia, com és el seu dia a dia i com es presenta el futur. Sobretot, fan inferència (sense adonar-se) en quines han sigut les seves estratègies d'afrontament per poder conviure i acabant vivint amb aquesta malaltia.
Respecte a aquestes estratègies, podem veure com l'optimisme davant d'una situació difícil les ha ajudat a fer-li front: han vist que tenir expectatives positives sobre el que vindrà i el que tenen les manté fortes . De la mateixa manera ho ha fet prendre el control de la situació i veure que en elles està ser arrossegades o no per una malaltia que pot suposar la mort.
Així doncs, una actitud optimista té la capacitat de restar-li
dificultat a una situació que ens suposa un obstacle. Perquè rebeu el missatge de manera més clara, us adjunto aquesta imatge:
dificultat a una situació que ens suposa un obstacle. Perquè rebeu el missatge de manera més clara, us adjunto aquesta imatge:
10. Febrer. 2016
Ja tornem a ser aquí!!
Avui ens agradaria compartir amb tots vosaltres algunes de les reflexions fetes pel psicòleg i escriptor Bernabe Tierno, qui va morir el 8 de juliol d'aquest any passat.
David Bernabe, sota el lema "sempre estàs a temps de ser feliç" va crear el Club Optimisme Vital, on s'exposen informacions de tota mena sobre el tema que ens ocupa, l’optimisme vital, per tal de poder potenciar l'optimisme i les ganes de viure.
Algunes de les seves reflexions creiem que podrien ser interessants per afrontar el camí cap a l’optimisme vital i pontenciar la nostra salud emocional.
- Comparteix més i viuràs millor i més segur.
- Pena que comparteixes, sofriment que et treus i alleujament que reps.
- Donar, sempre és rebre.
- Envolta't de les muralles de l'optimisme vital, de l'alegria de viure i del sentit de l'humor.
- No hi ha esforç sense recompensa.
- Sigui quin sigui el resultat, disciplinar-te a tu mateix ja és una gran victòria.
- Deixa d’anticipar-te a les desgràcies i preocupar-te per tot, perquè et descarregues de tota la teva energia vital.
- Ser optimista vital fins a les circumstàncies més desesperades és senyal de màxima intel·ligència i valentia.
- Sigues feliç en tot el que facis avui, simplement perquè tu així ho decideixes.
- El que et passi, per greu que sigui, has de acceptar-ho amb serenitat i calma i saber-te adaptar.
- El poder de triar, canviar, somiar i créixer és només teu.
- Ets amo absolut del teu present, del teu futur i de la teva vida.
- Qui és feliç sap protegir-se i endolcir la seva vida.
- Quan estiguis a les fosques, aprèn a esperar i recorda que després de la nit ve el dia.
- Bon caràcter, somriure i alegria en l'expressió del teu rostre, són tònics universals que sempre funcionen .
- Qui és veritablement fort i té seguretat en si mateix, mai amenaça o busca baralla, perquè la veritable fortalesa, seny, saviesa i intel·ligència, sempre es nodreixen de l'equilibri i de l'autocontrol.
- Mai oblidis que no hi ha problema per difícil que sigui, que no tanqui en si mateix la seva pròpia solució. Els impossibles són barreres que et creus tu.
Aquestes són algunes de les moltes reflexions que podem seguir fer començar traçar aquest camí al optimisme vital!!
Podeu fer un cop d'ull a la seva pàgina web per aprendre més sobre aquest tema: http://cluboptimistavital.com/
Us seguirem informant! Salutacions!
17 de Febrer del 2016
Bona tarde a tots!!! Fa fred veritat? Doncs no perdeu el temps al carrer i llegiu les noves notícies que podeu trobar al nostre blog.Avui dimecres, us parlarem sobre un cas personal de càncer de mama, en concret de com una persona a utilitzat les seves pròpies estratègies d'afrontament per tal de seguir lluitant i no perdre mai l'optimisme de superar la malaltia.
Es tracta d'un blog anomenat "El crep de mi vida" (pot ser alguns ja el coneixeu) format per la Vanessa, una noia de 35 anys, mare de bassons, la qual va patir càncer de mama i per tal de intentar afrontar-lo una de les seves estratègies va ser crear el blog. Mitjançant aquest, com bé explica ella, era capaç d'anar explicant tot el que sentia, tot el que tenia dins, allò incapaç d'explicar o de treure davant d'algu i així poder sentir-se més lliure i compartir l'experiència amb altres persones que hagin o estiguin passant pel mateix.
En aquest blog, es va explicant el seu dia a dia, quins són els seus sentiments, emocions, estats d'ànims... envers el maleït càncer. També ens explica com va sorgir aquest nom tan curiós i el seguit d'activitats que ha anat desenvolupant al llarg d'aquesta difícil etapa per apropar-se més a la gent interessada i així sentir-se realitzada, no perdre l'optimisme ni les ganes de viure.
La Vanessa, com he dit, a realitzat nombroses activitats, com fer nombroses xerrades, crear braçalets per ajudar en l'investigació del càncer de mama..., principalment per ser més propera cap aquells que la necessiten i així ajudar-los, i també per intentar fer entendre que, tot i ser una de les pitjors malalties que podem patir, cal seguir endavant i evitar que explicar-la es converteixi un procés difícil d'entendre per la família, sobretot pels més petits. Per aquest motiu, la Vanessa va decidir crear un llibre anomenat "Las aventuras del càncer" per tal de fer entendre als seus pròpis fills què li estava passant i com havien d'estar ells per ajudar a afrontar aquesta malaltia, ja que com bé sabem, el recolzament i l'ajuda dels familiars i persones més properes sempre ens serveixen com a estratègia d'afrontament i ajuda per tal de mantenir l'optimisme.
Finalment, us convido a visitar el seu blog www.elcrepdemivida.com i a fer un cop d'ull al llibre que he explicat. Aquesta manera d'actuar envers al càncer ens fa adonar-nos que no sempre és necessari veure-ho tot negatiu sinó que sempre hem d'intentar fer aquelles coses que ens potencien positivament, que ens permeten no perdre les ganes de lluitar i ser optimistes per superar la difícil malaltia.
01. Març. 2016
Bona tarda! Esperem que hàgiu començat el mes amb energia i positivisme
Avui volem parlar de
l'optimisme i l'afecte que té aquest en el sistema immunològic. Qui no ha sentit
a vegades a dir que les persones més alegres es recuperen més aviat? Doncs té
alguna cosa de veritat.
Hi ha diversos estudis que han demostrat que l'organisme dels més optimistes genera respostes d'immunocomptència majors que la dels pessimistes. Les persones que enfronten la vida amb optimisme i no se senten estressades pateixen de menys quantitat d'infeccions que les pessimistes, segons han afirmat a Oviedo el biòleg britànic, Gregory Winter, i el patòleg nord-americà, Richard Lerner.
A aquesta conclusió també hi van arribar Segerstrom i Sephton després d'avaluar
a 124 estudiants abans que comencés el període escolar. Les investigadores van
preguntar als alumnes com d'optimistes se sentien respecte al seu rendiment a
l'escola. Després, els injectaven una dosi d'un virus innocu al braç per
avaluar la seva resposta immune.
D'aquesta manera es
van adonar que els alumnes més optimistes havien tingut una millor resposta
immune davant del virus.
02. Març. 2016
Benvolguts de nou!
Després de l'exposició d'avui en el seminari de felicitat, sobre els objectius vitals, companyes a les quals felicito, volia donar a conèixer la gran relació que existeix entre aquests i l'optimisme vital. A més, degut als temes que s'han tractat en el debat (com per exemple l'estrès que suposen determinades tasques), també he trobat adient seguir fent èmfasi en l'estreta relació que existeix entre l'optimisme i les estratègies d'afrontament adients en situacions estresants per nosaltres.
Pel que respecte a la relació entre objectius vitals i optimisme, cal destacar la importància de la reestructuració cognitiva. Davant d'una situació crítica, o simplement ambigua per nosaltres, la manera en com nosaltres l'analitzem està molt relacionada amb la nostra manera de fer i actuar. És per això, que davant del càncer de mama, una dona optimista pot plantejar-se la malaltia com un repte i un procés de superació on un error no suposa fracàs sinó aprenentatge. D'aquesta manera, serà capaç de plantejar-se un seguit d'objectius vitals partint de la seva autoconfiança i esperança en expectatives positives futures, que una recaiguda no li farà perdre sinó ganes de seguir lluitant. En canvi, una persona pessimista no seria capaç d'afrontar-ho així. Una de les estratègies d'afrontament que utilitzaria seria l'autocrítica, considerada com a eina característica d'aquest tipus de persones, la qual només els hi porta a atribuir-se la culpa, pensar que aquella situació és permanent i que afecta a tots als àmbits de la seva vida. Aquest fet els hi porta a limitar els seus objectius vitals i al sentiment de frustració, fins i tot, pot portar a la depressió.
Un exemple clar, es troba en el vídeo reproduït al programa "El Hormiguero", on dones amb càncer (o amb familiars malalts) i altres sense malaltia explicaven quin desig demanarien i que és el que els hi fa més feliç. Sense saber a qui tenen al costat, les respostes de tots ells apareixen molt dispars, fins i tot, molts d'ells es sorprenen. A mi, en particular, em sembla molt curiós quan una de les noies se sorprèn al escoltar com una dona diu: " a mi m'agradaria que la meva filla pogués tenir una vida normal". Ho veieu?encara que la pregunta formulada sigui quin desig demanaríeu, no estem deixant d'escoltar els objectius vitals de cadascuna d'aquestes persones, que variaran d'acord amb quins ulls, optimistes o pessimistes, mirin el món.
Però això no és tot. Com us deia abans, crec que també seria útil per tots nosaltres, ja que ens trobem en un moment d'estrès universitari, saber una mica sobre com fer-li front. Per això, en base al nostre article tractat, m'he endinsat en estudis on apareixen Carver & Scheier(1985) parlant de l'optimisme disposicional, del qual també hem parlat avui. En forma de resum molt breu, tal i com hem anat comentant al bloc, l'optimisme afavoreix a la utilització d'estratègies d'afrontament actives i fins i tot, fa que la simptomatologia de l'estrès no t'afecti de manera tan "agressiva". En canvi, un pessimista, a nivell físic patirà més els símptomes de l'estrès i optarà per la utilització d'estratègies d'afrontament passives ( d'evitació) que a llarg termini, molts cops, acaben suposant més estrès.
A més, us he de dir, que en l'estudi de la Universitat de Rovira i Virgili, s'utilitza un dels instruments que també ha estat utilitzat al nostre estudi. És l'anomenat: Test revisado de Orientación Vital (LOT-R). Us ho comunico perquè sembla que posseeix una adequada validesa predictiva en aquest tema.
Aquí us adjunto els articles per a que els hi feu una ullada a veure que us semblen i si us serveixen d'ajuda:
Referències:
- Chico,E. (2002). Optimismo disposicional como predictor de estrategias de afrontamiento. Psicothema, 14 (3), 544-550.
- Martínez,A.,Reyes,G.,García,A & González,M. (2006). Optimismo/pesimismo disposicional y estrategias de afrontamiento del estrés. Psicothema, 18 (1), 66-72.
07 Març 2016
Bona tarda a tothom!
Avui hem decidit parlar sobre l'optimisme dins la neurociència. Per fer-ho hem penjat un vídeo de Redes, el canal científic dirigit per Eduard Punset. En concret hem escollit una entrevista realitzada a Tali Sharot, experta en optimisme del University College London.
S'ha demostrat que els humans acostumem a ser optimistes per naturalesa, però potser veure tot el futur de color rosa o creure que tots els successos seran positius ens pot perjudicar o decepcionar, no? Al llarg dels anys han sobreviscut més els optimistes que no pas els pessimistes?
Aquestes i més qüestions han anat essent respostes al llarg de l'entrevista. També compte amb la participació de Elsa Punset, que ens explicarà com exercitar el cervell per tal de ser més optimistes en el nostre dia a dia i a veure les diferències existents entre optimistes vs pessimistes.
08 març 2016
Tornem a ser aquí!
Els darrers dies us hem anat donant diferent informació sobre l'optimisme vital i com aquest en ajuda a afrontar les dificultats que ens presenta la vida, tant en l'àmbit clínic, com en el cas de les malalties , com en el dia a dia.
A vegades, no som conscients com un simple canvi d'actitud o enfoc d'una mateixa situació ens permet ser capaços d'afrontar-la amb èxit, i en cas de no ser així, ens serà molt més productiu veure-hi la part positiva, que no pas capficar-nos en lo "dolent".
Qui no ha sentit mai a dir:
"Això és molt fàcil dir-ho, però tu no estàs en la meva situació", i la majoria de vegades hi ha part de raó, però també hi ha una part que depèn exclusivament de tu. Adoptar la postura optimista, probablement no et solucionarà els problemes, però segur que et farà sentir molt més feliç, ja que els fracassos no els veuràs com a derrotes sinó com a aprenentatges.
Però, ara ve la pregunta que molts de vosaltres us deveu estar fent, si no tinc motius per ser optimista, com puc aprendre a enfocar la meva vida a partir de l'optimisme vital?
Dit això, m'agradaria compartir amb tots vosaltres uns tallers , conferencies i cursos, impartits per la Psicòloga Aura Costa que ens poden ajudar a aprendre i entrenar l'optimisme vital.
El mètode d'optimisme vital inclou sis grans àrees d'entrenament, com són el pensament, les emocions, la comunicació, el sentit de l'humor, la gestió de conflictes i l'atenció plena.
Centrant-nos en el tema de les malalties, des d'on hem enfocat l'optimisme vital, trobo interesant fer especial menció en un dels cursos, anomenat "Cuidar amb optimisme" destinat a persones de l'àmbit sanitari, assistencial i professionals del tercer sector a les quals se'ls ensenya diverses tècniques per tal d'aplicar l'optimisme vital a l'atenció a persones malaltes, dependents o en situació de canvi personal.
Podeu trobar moltes més informació sobre diferents activitats destinades a tot tipus de persones, amb l'objectiu de potenciar aquest optimisme vital que ens ajudarà a afrontar les coses d'una millor manera.
http://www.optimismevital.com/activitats-i-formacio/
Ens veiem demà a la exposició del nostre treball!
Avui volem parlar de l'optimisme i l'afecte que té aquest en el sistema immunològic. Qui no ha sentit a vegades a dir que les persones més alegres es recuperen més aviat? Doncs té alguna cosa de veritat.
Hi ha diversos estudis que han demostrat que l'organisme dels més optimistes genera respostes d'immunocomptència majors que la dels pessimistes. Les persones que enfronten la vida amb optimisme i no se senten estressades pateixen de menys quantitat d'infeccions que les pessimistes, segons han afirmat a Oviedo el biòleg britànic, Gregory Winter, i el patòleg nord-americà, Richard Lerner.
A aquesta conclusió també hi van arribar Segerstrom i Sephton després d'avaluar
a 124 estudiants abans que comencés el període escolar. Les investigadores van
preguntar als alumnes com d'optimistes se sentien respecte al seu rendiment a
l'escola. Després, els injectaven una dosi d'un virus innocu al braç per
avaluar la seva resposta immune.
D'aquesta manera es
van adonar que els alumnes més optimistes havien tingut una millor resposta
immune davant del virus.
02. Març. 2016
Benvolguts de nou!
Després de l'exposició d'avui en el seminari de felicitat, sobre els objectius vitals, companyes a les quals felicito, volia donar a conèixer la gran relació que existeix entre aquests i l'optimisme vital. A més, degut als temes que s'han tractat en el debat (com per exemple l'estrès que suposen determinades tasques), també he trobat adient seguir fent èmfasi en l'estreta relació que existeix entre l'optimisme i les estratègies d'afrontament adients en situacions estresants per nosaltres.
Pel que respecte a la relació entre objectius vitals i optimisme, cal destacar la importància de la reestructuració cognitiva. Davant d'una situació crítica, o simplement ambigua per nosaltres, la manera en com nosaltres l'analitzem està molt relacionada amb la nostra manera de fer i actuar. És per això, que davant del càncer de mama, una dona optimista pot plantejar-se la malaltia com un repte i un procés de superació on un error no suposa fracàs sinó aprenentatge. D'aquesta manera, serà capaç de plantejar-se un seguit d'objectius vitals partint de la seva autoconfiança i esperança en expectatives positives futures, que una recaiguda no li farà perdre sinó ganes de seguir lluitant. En canvi, una persona pessimista no seria capaç d'afrontar-ho així. Una de les estratègies d'afrontament que utilitzaria seria l'autocrítica, considerada com a eina característica d'aquest tipus de persones, la qual només els hi porta a atribuir-se la culpa, pensar que aquella situació és permanent i que afecta a tots als àmbits de la seva vida. Aquest fet els hi porta a limitar els seus objectius vitals i al sentiment de frustració, fins i tot, pot portar a la depressió.
Un exemple clar, es troba en el vídeo reproduït al programa "El Hormiguero", on dones amb càncer (o amb familiars malalts) i altres sense malaltia explicaven quin desig demanarien i que és el que els hi fa més feliç. Sense saber a qui tenen al costat, les respostes de tots ells apareixen molt dispars, fins i tot, molts d'ells es sorprenen. A mi, en particular, em sembla molt curiós quan una de les noies se sorprèn al escoltar com una dona diu: " a mi m'agradaria que la meva filla pogués tenir una vida normal". Ho veieu?encara que la pregunta formulada sigui quin desig demanaríeu, no estem deixant d'escoltar els objectius vitals de cadascuna d'aquestes persones, que variaran d'acord amb quins ulls, optimistes o pessimistes, mirin el món.
Però això no és tot. Com us deia abans, crec que també seria útil per tots nosaltres, ja que ens trobem en un moment d'estrès universitari, saber una mica sobre com fer-li front. Per això, en base al nostre article tractat, m'he endinsat en estudis on apareixen Carver & Scheier(1985) parlant de l'optimisme disposicional, del qual també hem parlat avui. En forma de resum molt breu, tal i com hem anat comentant al bloc, l'optimisme afavoreix a la utilització d'estratègies d'afrontament actives i fins i tot, fa que la simptomatologia de l'estrès no t'afecti de manera tan "agressiva". En canvi, un pessimista, a nivell físic patirà més els símptomes de l'estrès i optarà per la utilització d'estratègies d'afrontament passives ( d'evitació) que a llarg termini, molts cops, acaben suposant més estrès.
A més, us he de dir, que en l'estudi de la Universitat de Rovira i Virgili, s'utilitza un dels instruments que també ha estat utilitzat al nostre estudi. És l'anomenat: Test revisado de Orientación Vital (LOT-R). Us ho comunico perquè sembla que posseeix una adequada validesa predictiva en aquest tema.
Aquí us adjunto els articles per a que els hi feu una ullada a veure que us semblen i si us serveixen d'ajuda:
Referències:
- Chico,E. (2002). Optimismo disposicional como predictor de estrategias de afrontamiento. Psicothema, 14 (3), 544-550.
- Martínez,A.,Reyes,G.,García,A & González,M. (2006). Optimismo/pesimismo disposicional y estrategias de afrontamiento del estrés. Psicothema, 18 (1), 66-72.
07 Març 2016
Bona tarda a tothom!
Avui hem decidit parlar sobre l'optimisme dins la neurociència. Per fer-ho hem penjat un vídeo de Redes, el canal científic dirigit per Eduard Punset. En concret hem escollit una entrevista realitzada a Tali Sharot, experta en optimisme del University College London.
S'ha demostrat que els humans acostumem a ser optimistes per naturalesa, però potser veure tot el futur de color rosa o creure que tots els successos seran positius ens pot perjudicar o decepcionar, no? Al llarg dels anys han sobreviscut més els optimistes que no pas els pessimistes?
Aquestes i més qüestions han anat essent respostes al llarg de l'entrevista. També compte amb la participació de Elsa Punset, que ens explicarà com exercitar el cervell per tal de ser més optimistes en el nostre dia a dia i a veure les diferències existents entre optimistes vs pessimistes.
08 març 2016
Tornem a ser aquí!
Els darrers dies us hem anat donant diferent informació sobre l'optimisme vital i com aquest en ajuda a afrontar les dificultats que ens presenta la vida, tant en l'àmbit clínic, com en el cas de les malalties , com en el dia a dia.
A vegades, no som conscients com un simple canvi d'actitud o enfoc d'una mateixa situació ens permet ser capaços d'afrontar-la amb èxit, i en cas de no ser així, ens serà molt més productiu veure-hi la part positiva, que no pas capficar-nos en lo "dolent".
Qui no ha sentit mai a dir:
Però, ara ve la pregunta que molts de vosaltres us deveu estar fent, si no tinc motius per ser optimista, com puc aprendre a enfocar la meva vida a partir de l'optimisme vital?
Dit això, m'agradaria compartir amb tots vosaltres uns tallers , conferencies i cursos, impartits per la Psicòloga Aura Costa que ens poden ajudar a aprendre i entrenar l'optimisme vital.
El mètode d'optimisme vital inclou sis grans àrees d'entrenament, com són el pensament, les emocions, la comunicació, el sentit de l'humor, la gestió de conflictes i l'atenció plena.Centrant-nos en el tema de les malalties, des d'on hem enfocat l'optimisme vital, trobo interesant fer especial menció en un dels cursos, anomenat "Cuidar amb optimisme" destinat a persones de l'àmbit sanitari, assistencial i professionals del tercer sector a les quals se'ls ensenya diverses tècniques per tal d'aplicar l'optimisme vital a l'atenció a persones malaltes, dependents o en situació de canvi personal.
Podeu trobar moltes més informació sobre diferents activitats destinades a tot tipus de persones, amb l'objectiu de potenciar aquest optimisme vital que ens ajudarà a afrontar les coses d'una millor manera.
http://www.optimismevital.com/activitats-i-formacio/
Ens veiem demà a la exposició del nostre treball!
Bona tarda noies,
ResponEliminaTrobo que el vostre blog té molt de potencial! Aquest, és un tema molt interessant i que realment té efectes positius en les persones, encara que es basin simplement en una reducció dels efectes negatius!
Veig que heu optat per centrar-vos més en malalties com és el càncer de mama i, crec que està molt bé ja que, en aquests moments, se’n saben de molts més casos i cada vegada són quelcom més proper. Penso que, poder, aquest tema hauria de ser més visible per aquestes persones, inclús per qualsevol persona ja que tal com dèieu una persona amb aquesta mentalitat, passa de tenir problemes a tenir reptes i, això és important per tal de seguir endavant i no ensorrar-se!
El vídeo que heu penjat és molt emotiu i, crec que si el veiessin persones diagnosticades amb càncer que no saben com tirar endavant poder veurien que el que importa és no parar i, que et sentiràs més bé si saps que ho has donat tot de tu, igual que el que és fonamental no és lluitar pels demés (que també ho és i, a més, sol ser part de la font de motivació), sinó lluitar principalment per tu, per la teva vida.
De la mateixa manera, trobo interessant l’aportació de David Bernabe i que l’anomeneu en el vostre blog està molt bé per aquelles persones que no el coneguin!!
Seguiu així! I, espero una entrada vostra ben aviat!!
Hola Marisa,
EliminaPrimer dir-te que moltes gràcies per passar-te pel nostre blog. Ens satisfà que el missatge que hem volgut transmetre amb les últimes entrades hagi arribat: trobem que és molt important fer front a una malaltia com aquesta, i no rendir-se mai. Seguirem informant-vos sobre el tema!
Salutacions!
Molt interessant, estic segura que ho fareu molt bé el dia de l'exposició.
ResponEliminaEls videos són molt bons, és un món complicat però és cert que ser optimistes ens fa tirar endavant.
Haviam si ens contagieu optimisme a la gran majoria!
Hola Laura!
EliminaIntentarem transmetre aquest optimisme a tots vosaltres. Cal deixar clar, que optimisme hem de tenir tots, no només aquelles persones que pateixen una malaltia. Tal actitud ens ajuda a fer front a les diferents situacions ambigües que se'ns presenten amb més eficàcia.
A ser feliços! :)
Salutacions!
Hola noies!!!
ResponEliminaEl tema que heu triat m'és de molt interès, em causa molta curiositat i no em deixa de sorprendre com un mateix fet pugui ser interpretat i enfocat de diferent manera segons la persona.
El video que heu posat sobre la superació del càncer de mama m'ha fet reflexionar molt i m'ha fet veure la gran capacitat d'adaptació que té l'ésser humà inclòs amb fets tant dràstics com és el càncer. És emocionant veure com aquestes persones tenen la força de voluntat de canviar de xip i enfocar les coses de la millor manera que en aquell moment poden fer i continuen la lluita contra la malaltia. Inclòs veuen les coses positives que sense haver passat per la malaltia mai haurien tingut en compte.
És cert que l'actitud és el que acaba marcant quin comportament acabarem tinguent davant la vida, i ser conscients que es pot treballar i que hi ha maneres d'anar-ho pràcticant pot ajudar molt a donar un gir a la pròpia vida.
Bona feina, noies!!
Hola Ivet!
EliminaEns satisfà veure que el missatge que intenten transmetre t'ha arribat de manera clara. Com has pogut veure, tenir una actitud optimista davant de malalties com aquesta o davant la vida, ens fa ser més eficaços i prendre aquesta situació com un repte.
Ens agrada molt que ens comentis!
Moltes gràcies!
Bona nois,un tema molt útil i molt ben tractat,
ResponEliminaSembla tant fàcil quan ho llegim en un llibre però tan complexa portar ho a la pràctica oi?
Crec que un factor molt important que influeix és el contagi emocional entre els contextos que formem part. Que en penseu vosaltres?
Penso igual!
EliminaQuan llegeixo quelcom sobre el tema, dic "ara si, si és fàcil, jo puc fer tot això"
Però quan estas davant una situació important, és tan difícil fer consciència d'aquests temes...!
Suposo que serà qüestió de pràctica i de prendre consciència poc a poc.
Hola nois!
EliminaNo us pus treure raó. Avui dia, gent com nosaltres fem una muntanya d'un problema que potser no es tan transcendental com una malaltia com aquesta. Tot i així, cal tenia clar que una actitud optimista ens fa fer-li front com un repte no com un obstacle. A més, tal i com comentes Cristina, cal envoltar-se de tot allò que t'ajuda a fer-ho, ja que si t'envoltes, per exemple, de gent molt pesimista, serà molt més difícil mantenir-te fort i ben dret.
Moltes gràcies, seguirem informant-vos! A ser feliços! :)
Bon dia noies!
ResponEliminaDesprés de llegir el vostre blog, ens hem impregnat dels vostres coneixements en relació a l'optimsime vital i la felicitat, tema molt interessant i rellevant dins la societat actual i sobretot, molt relacionat amb la psicologia i la percepció dels humans en relació a la seva pròpia vida o cicle vital.
Centrant-nos en el càncer de mama, considerem molt rellevant la percepció i el punt de vista de la persona en relació a la malaltia i a la seva pròpia vida. Com heu indicat, les diverses maneres d'afrontar les situacions tant complicades com simples, ens descriu com a persones i ens pot ajudar a lluitar i a ser feliços.
Personalment, tenim varis familiars que han patit i pateixen aquesta situació, i considerem molt rellevant partir d'un optimisme vital, i per tant, ganes de lluitar per la vida i per la gent que t'envolta i t'estima. Ja que l'actitud marca el desenvolupament vital i també, el de la malaltia.
Estarem pendents de les noves entrades i de la nova informació que ens aneu proporcionant! Moltes felicitats per la feina feta i per la vostra motivació que poden observar en el vostre blog!
Moltes gràcies per visitar el nostre blog Eva! Com bé dius, la percepció i el punt de vista de la persona envers la malaltia té molta importancia ja que es necessari un gran optimisme vital i un afrontament actiu basat en el suport social i en la reestucturació cognitiva modificant el significat que atribuïm a la malaltia o situació estresssant en general.
EliminaAixí doncs, és cert que possiblement algun familiar o amic proper pateix o a patit càncer de mama i és molt important proporcionar tota la ajuda que disposem per a fer aquesta difícil etapa més fàcil de portar incidin en un optimisme envers l'arribada de noves situacions possitives i la realització d'activitats que permetin suportar més fàcilment la malaltia. Finalment, també creiem que atribuir la causa d'aquesta situació a factors externs i inestables en el temps pot ajudar disminuint l'autocrítica i l'autoculpabilitat.
Gràcies de nou per estar pendent a les nostres actualitzacions del blog i no dubtis que visitarem el vostre per ampliar els nostres coneixements!!!
Hola noies!
ResponEliminaPrimer de tot, felicitar-vos pel vostre blog, em sembla molt interessant. M'agrada molt com heu tractat el tema del càncer, ja que no és fàcil, i desgraciadament molts hem estat d'alguna manera en contacte amb la malaltia. Personalment, m'hi he trobat, i clarament el fet de tenir un entorn que et recolza i t'ajuda a suportar la situació, em donava forces per lluitar i transmetre-les al familiar en qüestió. Crec que és la base per un benestar tant físic com psicològic.
També m'agradaria felicitar-vos per l'exposició que vau fer aquesta setmana, crec que vau fer una molt bona feina, i que vam sortir tots del debat amb una sensació d'optimisme i vitalitat genials!
Penso però, que tot i que sabem que és molt important enfrontar la vida amb optimisme i il·lusió, moltes vegades ens és més fàcil ser optimistes quan es tracta de la situació de l'altra, i no pas amb la nostra, què creieu?
A veure si seguint aquest blog aconseguim empapar-nos d'optimisme tots plegats!
Bon dia a totes!
ResponEliminaPrimerament dir-vos que m'agrada molt el tema que esteu tractant, trobo que és essencial que tothom el conegui! I per descomptat, us felicito pel vostre blog ja que esteu aportant-nos molta informació diversa i novedosa sobre aquest tema.
Estic d'acord amb el que dieu sobre que una actitud optimista pot restar dificultat a una situació que suposa un obstacle, sempre i quan siguem conscients de quin és el problema i no deixar-lo de banda i arrosegar-lo, ja que és provable que després anem acomulant problemes a les nostres esquenes i al final se'ns vingui tot a sobre. Per tant, crec que és important una actitud optimista envers la vida en general i envers els problemes, sense ignorar-los. Així doncs, estic totalment d'acord amb la cita "El que et passi, per greu que sigui, has de acceptar-ho amb serenitat i calma i saber-te adaptar".
Sobretot, dir-vos que m'ha cridat molt l'atenció el blog de la Vanessa sobre el càncer i el vídeo de redes.
Pel que fa al blog, crec que moltes vegades ens costa expressar el que sentim, deixar-nos veure per dins. Penso que és una molt bona manera d'exterioritzar tots els nostres sentiments i emocions, així com animar a altres persones que també estan passant pel mateix però potser els hi costa més adoptar aquesta visió positiva envers el problema amb la malaltia del càncer.
D'altra banda, el vídeo de redes m'ha agradat moltíssim. Una de les conclusions que he tret és que és important trobar l'equilibri entre l'optimisme i el pessimisme, declinant-nos molt més pel primer, es clar!
Molts ànims noies i bona feina!! :)