BENVINGUTS!!!
L'article seleccionat per a aquest seminari es titula "La influència de les subcultures morals en l'acceptació i atracció de la violència", de l'any 2012, amb un factor d'impacte elevat: 3'16. Aquest article no es troba totalment relacionat amb el tema de sectes, tribus urbanes o fanatismes, donat que trobar articles d'aquesta temàtica és un tant difícil. No obstant, sí que es troba relacionat pel que fa a la moral de les persones. En aquest artcle s'ha trobat que les persones amb una força moral similar tenen tendència a ajuntar-se, agrupar-se, els quals no serien sectes, sinó que reben el nom de subgrups morals, un conjunt de persones que tenen i comparteixen els mateixos valors.
En aquest blog podreu trobar informació sobre els grups coercitius com ara sectes o tribus urbanes: què són, com s'identifiquen, què defensen (si s'escau)... També parlarem sobre els actes de violència, centrant-nos en la percepció de la violència en base a la moralitat dels individus, que és el tema principal de l'article que hem seleccionat per al nostre seminari: The influence of morality subcultures on the acceptance and appeal of violence.
En el cas que estiguéssiu interessats en llegir-lo, ja sabeu que el podreu trobar al moodle, a la secció de seminaris!
La paraula secta té arrels llatines, secare, que fa referència a sectar, tallar.
Les sectes es poden definir com a uns grups normalment formats per un nombre de membres reduit d'ambdós gèneres, és a dir, tant homes com dones, els quals s'han integrat voluntàriament en aquesta secta. Els membres que formen part d'una secta obeeixen totalment als "caps" o fundadors d'aquesta mateixa, arribant a posicionar-se en contra de la resta de persones, de cultures o de religions, excloent a la resta del món, si això és el que demanen els fundadors.
No obstant, com ho fan els membres de les sectes per "seleccionar" o reclutar nous membres? La gran majoria de sectes tendeixen a seguir el mateix patró: poden reclutar nous membres mitjançant teràpies, sessions per sanar la ment de les persones, visitant a domicili (un cas serien, per exemple, els coneguts testimonis de Jehovà), convidant a persones a conferències que els membres realitzen... Si hi ha alguna persona que estigui interessada per el que poden oferir les sectes per captar l'atenció, aleshores els membres fan tot el possible per tal que aquesta persona esdevingui un membre més de la secta.
Sabieu que poden haver diferents tipus de sectes? Cap als anys 60 i 70 van aparèixer les primeres sectes als Estats Units, les quals mostraven un caràcter religiós. Però això no significa necessàriament que totes les sectes existents tinguin la mateixa tendència a defensar la religió. També es pot donar que cas que hi hagi sectes polítiques, sectes psicològiques, sectes sobre salut o sectes satàniques.
Segurament que si us diem el nom d'algunes sectes us sonaran bastant o ja les coneixereu. Per exemple, com bé s'ha dit abans, els testimonis de Jehovà formen part d'una secta religiosa, no perillosa; trets característics d'aquestes persones el que fan és anar porta per porta de les cases per informar, o bé que no accepten transfusions de sang. Una altra secta també de caràcter religiós és la Secta Moon, tot i que també és coneguda per Església de la Unificació. Aquesta secta és considerada una de les més fortes en referència a la economia. Aquesta secta no va aconseguir ser legal al nostre país, i fins i tot hi ha països com Alemanya o Israel en què aquesta secta està prohibida. Una altra secta que es pot trobar a Madrid, Barcelona i Bilbao és l'Església de la Cienciologia, la qual també segueix una doctrina religiosa.
I una darrera secta també de caràcter religiós però més perillosa és la KKK (Ku Klux Klan). Aquesta secta és realment coneguda per tots Estats Units. Aquesta secta promou,com aspecte més fonamental, la xenofòbia, més coneguda com al rebuig per una persona desconeguda; també és una secta homòfoba (està totalment en contra de les persones homosexuals), racista i anticomunista. A més, aquesta secta també és coneguda per haver comès actes terroristes i violents, com ara cremar a les seves víctimes.
Per contra, trobem sectes que són totalment al contrari. Si bé hi ha un gran nombre de sectes, moltes d'elles no basen la seva ideologia en conductes violentes. Un exemple d'això és la població Amish. Segons la definició de Viquipèdia, els amish "són un grup religiós cristià d'origen anabaptista, notables per les seves restriccions pel que fa a ,'ús d'algunes tecnologies modernes, com ara els automòbils o l'electricitat. Són un grup cultural i ètnic fortament unit, descendent d'immigrants predominantment suïssos de llengua alemanya. Creuen literalment en el Nou Testament, i s'aïllen del món exterior, defensen el pacifisme i la vida simple. La seva vestimenta és pròpia dels selges XVII o XVIII. El seu dialecte és un alemany particular, el deitsch o alemany de Pennsilvània, tot i que aquestes sectes parlen un dialecte de la llengua alemanya, a la qual ells denominen suís (Swiss). Per a més informació, podeu consultar el link següent: https://ca.wikipedia.org/wiki/Amish
Per contra, trobem sectes que són totalment al contrari. Si bé hi ha un gran nombre de sectes, moltes d'elles no basen la seva ideologia en conductes violentes. Un exemple d'això és la població Amish. Segons la definició de Viquipèdia, els amish "són un grup religiós cristià d'origen anabaptista, notables per les seves restriccions pel que fa a ,'ús d'algunes tecnologies modernes, com ara els automòbils o l'electricitat. Són un grup cultural i ètnic fortament unit, descendent d'immigrants predominantment suïssos de llengua alemanya. Creuen literalment en el Nou Testament, i s'aïllen del món exterior, defensen el pacifisme i la vida simple. La seva vestimenta és pròpia dels selges XVII o XVIII. El seu dialecte és un alemany particular, el deitsch o alemany de Pennsilvània, tot i que aquestes sectes parlen un dialecte de la llengua alemanya, a la qual ells denominen suís (Swiss). Per a més informació, podeu consultar el link següent: https://ca.wikipedia.org/wiki/Amish
 |
| Imatge d'un membre Amish, amb la seva indumentària característica. Foto feta per Aniol Oliver, a Lancaster (Philadelphia). |
A més, segurament tots coneixeu la sèrie The Simpson. Doncs bé,hi ha un capítol en què es fa referència a les sectes. Aquí us deixem una seqüència d'un minut i mig aproximadament.The Simpson. 09x13: La alegría de la secta.
En cas que volguéssiu veure el capítol sencer, us deixem el següent enllaç per tal que el pogueu veure: Capítol sencer. 09x13: La alegría de la secta (Streamcloud).
Article: The Influence of Morality Subcultures on the Acceptance and Appeal of Violence.
Tamborini, R., Eden, A., Bowman, N. D., Grizzard, M., & Lachlan, K. A. (2012). The influence of morality subcultures on the acceptance and appeal of violence. Journal of Communication, 62 (1), 136-157.
Pel que fa al nostre article, el qual hem utilitzat per treballar aquest tema, us presentem, de forma resumida, el contingut principal i més rellevant.
Dolf Zillman sosté que les persones som màquines incansables d’analitzar les coses moralment, segons la seva Teoria de la Sanció Moral. Per a ell, el que és moralment apropiat ens sembla més atractiu. D’aquesta manera, l’acceptació de la violència justificada és un gran determinant de l’atracció. No obstant, degut a diferències en el sistema moral de cadascú, les persones s’agrupen en base als valors compartits, és a dir, que persones amb sistemes morals semblants tendeixen a formar grups. Per a ell, aquests grups reben el nom de subgrups morals. Zillman anomena sancions morals el conjunt de comportaments que les persones estan disposades a acceptar. Bushman i els seus colegues van identificar que hi havia diferents variables que podien influir en l’acceptació i atracció de la violència.
Malgrat l’existència de subgrups morals, Marina Krcmar defensa la idea que no n’hi ha prou amb distingir diferents variables individuals per predir les respostes a la violència, sinó que es necessita una teoria per a explicar tot això. Aquesta teoria rep el nom de MFT, i va ser elaborada per Haidt i Joseph. Aquesta teoria sosté que les cultures emfatitzen diferents dimensions de la moral, i que això genera diferències observables.
Objectius:
Objectius:
En aquest article es duen a terme dos estudis per a integrar les afirmacions d’aquests dos autors, així com comprovar si realment ens serveixen per distingir els subgrups morals. Per a fer-ho, han dut a terme dos estudis, i en conseqüència, dues hipòtesis:
- El sexe, la religiositat i l’agressivitat moderaran el nivell d’acceptació de represàlies violentes.
- Si bé tots 5 dominis de la MFT interactuen, els més importants són els referents al dolor i a la justícia.
ESTUDI 1:
El primer estudi tracta d'identificar les diferents subcultures morals. En aquest estudi es fan servir uns trets determinats que poden indiquen les subcultures morals per tal de conèixer fins a quin punt influexien en l'acceptació d'actes de violència, és a dir, en el grau d'acceptació.
Participants: El primer estudi estava format per una mostra de 565 estudiants universitaris propis d'una Universitat de l'oest dels Estats Units.
Participants: El primer estudi estava format per una mostra de 565 estudiants universitaris propis d'una Universitat de l'oest dels Estats Units.
Material: Es presentaven 4 escenaris manipulats en funció de la disposició de i segons els motius o motivació del mateix autor.
Procediment: En una primera fase, es mesurava un conjunt de diferències individuals. En la següent fase, el qüestionari plantejava 4 situacions conflictives que variaven en funció de la disposició de l'autor i el motiu de l’agressió. Els estudiants havien de qualificar aquestes situacions en funció del nivell o grau d'acceptabilitat que atribuien, segons 15 possibles ressolucions al conflicte.
Mesures: Acceptació de la represàlia de violència, religiositat i agressivitat.
Discussió 1: Amb els resultats obtinguts es mostra la importància d’aquestes tres variables en la determinació de quin tipus de subgrup moral podem classificar a una persona o altra.
ESTUDI 2:
Participants: Es va agafar una mostra total de 135 persones, corresponents a la població d’estudiants d’una universitat pública.
Material: 4 narratives curtes, i dues pel·lícules: Blood Reign i Mystic Battle.
Procediment: El procediment seguit en aquest segon estudi passa, primerament, per passar els dos testos relacionats amb el dolor i l’atractiu de la pel·lícula. Posteriorment, es van fer dos anàlisis. El primer anàlisi estava enfocat a una pel·lícula amb molta violència injustificada i molt contingut gràfic. El segon, en canvi, era d’una pel·lícula poc gràfica i amb violència justificada.
Mesures: Dolor i Film appeal.
Resultats:
Primer anàlisi: Com la percepció del dolor serveix per predir la percepció del contingut gràfic i la acceptació de la violència en la pel·lícula Blood Reign (la pel·lícula te uns alts gràfics narratius i una baixa justificació de la violència). La percepció del dolor és un bon predictor de la percepció gràfica, i la percepció gràfica és un bon predictor de el goig de la violència. La legitimitat no està relacionada amb la percepció de la justificació i per tant no prediu l'atracció cap a la violència o la percepció del atributs violents.
Discussió:
En al pel·lícula amb alts continguts gràfics, els seus resultats indiquen que les puntuacions altes en la percepció del dolor presenten altes percepcions dels gràfics. En la pel·lícula amb una gran justificació de la violència, els resultats mostren que la legitimitat no prediu la percepció de la justificació de la violència. Els resultats, donen suport a la idea de que les subcultures amb moralitat en relació amb el contingut violent mostren que el dolor és un bon predictor i que el paper de la legitimitat no queda del tot clar en l'atracció cap a la violència en les pel·lícules.
Pepe Rodríguez:
-Doctor per la Universitat de Barcelona (Facultat de psicologia).
-Especialitzat en tècniques de persuació cohercitiva i problematica sectaria.
- Directos de EMAAPS (Equip multidiciplinar per l'assessorament i asistència en problemes sectaris).
-Ha escrit numerosos llibres, entre ells "El poder de las sectas (1989)" i "Adicción a las sectas (2000). Si esteu interessats en algun d'aquests llibres, podeu consultar la seva pàgina web.
Hem escollit parlar sobre aquest autor perquè és una eminència en aquest camp i és espanyol. A més a més, com ja sabeu, serà l'encarregat de fer-nos una conferència el 18 de maig. Un altre motiu és que vam trobar un article d'ell en relació a les sectes molt interessant, i com que no complia amb els parametrès establerts, hem decidit mencionar-lo al blog i recomenar-vos-el.
Rodríguez, P. (2013). Características de la socialización de los hijos/as en contextos familiares sectarios: el rol de las figuras parentales según su estilo básico de relación/educación. Ajayu Órgano de Difusión Científica del Departamento de Psicologia UCBSP, 11 (1), 65-69.
Per més informació sobre les sectes i aquest autor, podeu consultar la seva pàgina web:
Rodríguez, P. (2013). Características de la socialización de los hijos/as en contextos familiares sectarios: el rol de las figuras parentales según su estilo básico de relación/educación. Ajayu Órgano de Difusión Científica del Departamento de Psicologia UCBSP, 11 (1), 65-69.
Per més informació sobre les sectes i aquest autor, podeu consultar la seva pàgina web:
http://www.pepe-rodriguez.com/Pepe_Rodriguez/Pepe_Rodriguez_biogra.htm
Buenas tardes,
ResponEliminaMe parece muy interesante el tema, me ha gustado mucho la información que habéis puesto. Hoy en día debería darse mucha importancia a este grupo de sectas que se crean, ya que hay niños que en algunas edades buscan una identidad colectiva, un lugar en el mundo y acaban en estos grupos.
Primero de todo, muchas gracias por tu aportación. Es cierto que la importancia que requieren aspectos tan poco conocidos como estos es menor de la que realmente debería dársele. Por otro lado, no habíamos pensado el ámbito infantil como comentas, el hecho de buscar una identidad en el momento que empiezan a abrirse a la sociedad, y eso es algo a lo que darle importancia, dado que ahí radican las introducciones en grupos coercitivos o sectas. De nuevo, muchas gracias por tu opinión.
EliminaMolt bona entrada! Sembla que siguin una cosa estranya i poc freqüent, però les sectes són més presents del que ens pensem, sota diverses formes. Jo conec algunes persones que, sense saber-ho, s'estaven posant dins de grups sectaris a través d'activitats de creixement personal i tallers similars, tal com comenteu. No sempre és evident quan un grup es tracta d'una secta... Alhora, és fascinant veure com les necessitats humanes de pertinença i de seguretat, la por a allò desconegut, etc. poden portar-nos a agrupacions tan destructives (com la KKK), o com a mínim curioses. Em queda el dubte de si els fanatismes que es viuen dins el món islàmic o els moviments de reclutament de joves que s'està produint a tot el món entra dins la categoria de les sectes o no. Trobo que seria interessant comentar-ho o relacionar-ho, perquè és un tema de molta actualitat!
ResponEliminaMoltes gràcies, estem d'acord en que les sectes són un tema actual al que no se li dóna la rellevància necessària. Per aquest motiu, vam triar aquest tema. Sobre la pregunta que ens planteges, el fanatisme que es viu dins el mòn islàmic o els moviments de reclutamen sí que entren en el món de les sectes. Si estàs interessat en el tema, aquí et deixem la referència cap a un article que parla sobre el tema (Rodríguez-Carballeira, Á., Martín-Peña, J., Almendros, C., Escartín, J., Porrúa, C., & Bertacco, M. (2009). Un análisis psicosocial del grupo terrorista como secta. Revista de Psicología Social, 24(2), 183-195).
EliminaBones! Ens sembla un tema molt interessant. Creiem que és un tema del qual estem molt poc informats i això és el que ens pot portar a participar-hi, ja que és molt fàcil convèncer a algú per formar part d’un grup quan només se li dóna la informació que interessa. Per tant creiem que la població hauria d’estar més ben informada.
ResponEliminaHi havia algunes coses sobre les sectes que no sabíem i hem pogut conèixer-ho a partir de la informació aportada en aquest blog. Creiem que està bastant ben sintetitzat i el missatge és clar.
També creiem que això es veu ben reflectit en el vídeo dels Simpson. Pensem que en general el que ens volen vendre és la felicitat.
Hola Laura! Gràcies per les teves paraules. La veritat és que en referència al que comentes de la manca d'informació, val a dir que fins i tot nosaltres vam tenir problemes importants per a trobar articles i informació en general, fins i tot de webs de caire més divulgatiu. Per tant, estem d'acord amb el que dius que ens falta informació, perquè és veritat que és relativament fàcil persuadir a algú. No obstant, el que suggeria el nostre article és que, contràriament al que es podria pensar, no és tan el context de la persona, sinó que existirien personalitats sectàries de per sí.
EliminaFinalment, ens fa gràcia i fins i tot il·lusió que el capítol de The Simpsons serveixi tant per entendre millor els conceptes, perquè tot i ser una sèrie de dibuixos animats, tracten aspectes reals d'una manera molt adequada, i amb un molt bon humor claríssimament àcid. Moltes gràcies!
Hola!
ResponEliminaPrimer dir que el tema dels grups coercitius em resulta molt interessant, i més concretament les sectes i la influècia que els líders d'aquestes tenen sobre els seus seguidors.
He llegit una mica sobre el tema i sé que els líders són persones que destaquen en narcisisme i que tenen necessitat de ser seguits adorats i que els altres els considerin pràcticament Déus. Per especificar encara més, m'atrauen molt els Iluminati i tot el que estigui relacionat amb ells. És una secta amb molta història i moltes teories de la conspiració.
Espero que pugueu dedicar una entrada al tema en qüestió ja que el trobo molt interessant i també si creieu o no en aqustes teories de la conspiració que afirmen que el món, el bé i el mal, estan controlats per alguna secta.
Moltes gràcies
Agraïm el teu interès mostrat en aquests temes i àmbits, Edgar; en la societat en què vivim avui en dia no se li dóna tanta importància o es mostra el mateix interès que tu, i això és una errada que, problablement, no se li pugui fer gaire. En tant que a la teva cerca d'informació, és agradable saber que hi ha persones que busquen per propi compte i no pas per obligació sobre temes com aquests, poc tractats a les aules. No obstant, no és senzill trobar informació, i encara menys una informació que sigui realment veritable.
EliminaPel que refereix a allò que nosaltres creiem, diferim en opinions sobre què pot controlar una secta (com bé dius, el món, el bé i el mal). Cadascú té una opinió diferent sobre el bé i mal, sobre qui controla què. Tu realment consideres que hi ha alguna secta que pugui controlar els nostres pensaments, que "manipuli" d'alguna forma sobre el nostre punt de vista del món o d'aspectes morals? Gràcies novament.
Certament, és molt difícil trobar informació verificable o fiable sobre aquests grups. En resposta a la teva preguta, si. Crec que si que es pot "manipular" la nostre concepció sobre diferents temes; evidentment, per aconseguir això, és necessari que la persona estigui disposada a canviar el seu pensament o que el pensament sobre un tema en concret tendeixi cap a un extrem i el líder de la secta el pugui portar fins aquest extrem.
EliminaMoltes gràcies per la vostre resposta
Bones! Aquest blog de veritat em crida l'atenció ja que es un dels motius pels quals em vaig sentir cridat per la psicologia.
ResponEliminaM'agrada molt l'enfocament que li heu donat al tema de les sectes i com ho relacioneu per exemple amb el capítol dels Simpsons.
Una pregunta: recentment va estrenar una pel·lícula titulada "Regresión" que tocava els temes de sectes, histèria col·lectiva i el poder que tenen les sectes sobre la població. Per què les persones es poden sentir atretes per la idea de formar part d'un grup (potser religiós) amb bases poc fiables? El sentiment o necessitat de pertinença juga un paper en l'inserció a aquests grups?
Hola Julià. Abans de res, agraïr el que has dit sobre el nostre blog i el seu contingut. Com hem dit en més d'un comentari, ens ha estat força difícil trobar informació fiable sobre les sectes i els cultes. Pel que fa a la pel·lícula d'Alejandro Amenábar, cal destacar que és una molt bona pel·lícula que dóna un enfoc diferent al que es pensa normalment d'aquesta classe de cultes. Tal i com planteges, pensem que la necessitat de pertanyença que tenim les persones, com hem comentat a les sessions de context social, serien determinants en l'afiliació a organitzacions com aquestes, independentment de les ideologies d'aquell grup. I seguint amb la pel·lícula, queda obert un tema que estaria bé estudiar en el futur. SPOILER. El mètode de regressió reflectit a la pel·lícula ens ensenya que a vegades, les persones que interrogaven els membres d'aquests cultes moltes vegades no obtenien informació real, sinó informació induïda per a ells mateixos, és a dir, que amb els interrogatoris feien que els subjectes recordessin quelcom que no havia passat. Així, pensem, estaria bé endinsar-se en aquest secretisme que embolcalla tots aquests cults, i intentar descobrir si realment les ideologies són les que són, o les que nosaltres pensem que són.
EliminaGràcies!
Hola!
ResponEliminaEn primer lloc dir-vos que trobo molt interessant el tema del vostre bloc.
La veritat és que de totes les sectes que heu explicat jo només coneixia la de Testimonis de Jehovà i realment n'hi ha que m'han sorprès molt com la KKK. A més, sempre que fins ara sentia a parlar de sectes m'imaginava que eren relacionades amb la religió, però com bé heu explicat, també hi ha sectes polítiques, sanitàries, entre d'altres.
Com heu indicat en el vostre títol, dins dels grups coercitius també s'inclouen els fanatismes. M'he informat una mica i he trobat que el terme "fanàtic" descriu la persona que en nom d'una fe, és capaç de fer qualsevol cosa per fer-la triomfar. Vindria a ser com una secta, o en què es diferencien?
Moltes gràcies i fins aviat!
Hola Núria, t'agraïm el comentari. Respecte a la pregunta que ens planteges, el fanatisme és una de les característiques que presenten les persones que pertanyen a una secta. Aquest fanatisme, afavoreix que la persona faci, com tu bé has dit, qualsevol cosa que la secta li demani. Esperem haver resolt el teu dubte. Moltes gràcies.
EliminaBona tarda!
ResponEliminaSempre havia pensat que les sectes eren perilloses, persones que imposanven ideologies, religions o formes de ser i actuar, tot "menjant el coco" a la gent. Gràcies a la vostra presentació en el seminari i la vostra entrada he entès molt millor el significat de secta i m'ha ajudat a aclarir forces dubtes.
Voldria comentar que segurament hi ha sectes en les que primer en formes part sense ni tant sols ser-ne conscient... Per exemple, a l'estació de tren de la meva ciutat sempre hi ha al carrer els testimonis de Jehovà els quals heu esmentat (fins ara no tenia clar si eren o no una secta). Recordo fa uns mesos que em varen regalar un llibret i molt amablement m'explicaven en que consistia tot. Segurament, doncs, moltes sectes comencen així. S'ha d'anar en compte en saber si aquestes ens aportaran coses bones (o no) a la nostra vida.
Gràcies,
fins aviat.
Laura.
Hola Laura! Gràcies per la teva aportació. Cal a dir que no només existeixen sectes perilloses, però com és costum en la nostra societat, sempre rep més atenció allò dolent que no pas allò que és bo. És agradable saber que la nostra aportació d'informació al seminari hagi pogut aclarir els dubtes que tenies.
EliminaD'altra banda, el fet de com s'inicien les introduccions a les sectes depèn molt de fins a quin punt tu et permetis ser controlada i manipulada; com bé hem esmentat, no totes les sectes són de caire violent, però és cert que quan tu et trobes a algú pel carrer que t'explica quelcom com el que tu dius, els testimonis de Jehovà, no saps que t'explicaran. Bé, però repeteixo que està en tu decidir si et deixes influenciar o no per aquella informació que t'aporten.
Gràcies.