Autoritat i poder: Lideratge

LIDERATGE

BENVINGUTS AL NOSTRE BLOG, 

El nostre grup està format per la Laia Besalú, Anna Castanyer, Aleida Castro, Aina Compte i Rajae El Idrissi. Som unes estudiants de segon del grau de psicologia de la Universitat de Girona. Presentem aquest blog amb l'objectiu de plasmar els continguts impartits a l'assignatura de personalitat i context social relacionats amb el lideratge. Durant el desenvolupament d'aquest, anirem adjuntant tota la informació que anem trobant sobre aquesta temàtica, a partir de diferents fonts informatives com ara vídeos, notícies actuals, articles rellevants, etc. amb la intenció de mantenir-vos informats. Esperem que sigui del vostre interès.

Qualsevol dubte estarem a la vostre disposició.

Moltes gràcies per la vostre visita.

Us deixem un tros d'una pel·lícula en el qual podem visualitzar els diversos conceptes tractats relacionats amb el lideratge.

CONCEPTES CLAU

Avui, dedicarem una entrada del nostre blog als termes i conceptes teòrics bàsics del lideratge relacionats amb el contingut de l'article escollit, per tal de què la informació que proporcionarem sobre aquest sigui més funcional i comprensible. 

D'una banda, farem referència a aquells conceptes relacionats amb l'assignatura Context Social:

- Lideratge: Aquest concepte fa referència a un conjunt de persones que formen part d'una organització;  aquestes tenen la capacitat de definir i establir un objectiu, convèncer als altres per obtenir la seva ajuda i col·laboració i portar al grup a l'èxit.

- Tipus:

• Lideratge autocràtic: el líder dictamina què s'ha de realitzar sense tenir en compte altres aportacions.

Exemple: La figura de Hitler en l'època de la IIGM (nazisme).

• Lideratge democràtic: la persona líder s'ocupa del grup i comparteix la presa de decisions amb altres membres.

Exemple: Proposar un pla de treball per a persones amb discapacitat intel·lectual entre un equip multidisciplinari. 

• Lideratge orientat a la tasca: l'objectiu principal és assolir la meta.

Exemple: Explicació de la professora sobre la realització d'un informe psicològic.

• Lideratge orientat a les persones: es centra en les relacions de l'equip.

Exemple: regles o normes a mantenir en un centre d'educació, proposades per la directora; tenint en compte tots els membres de l'equip. 

• Lideratge transaccional: s'estableixen les recompenses i els recursos entre el líder i l'equip.

Exemple: Si ets socialista i guanya el PSOE el grup del partit estarà conforme amb el resultat.

• Lideratge transformacional: es generen canvis en valors, creences i actituds de tot l'equip.

Exemple: Les idees de Mandela. 

- Lideratge ètic: cal remarcar que en un grup en el qual es vol assolir un objectiu, és important la ètica. En l'organització de l'equip ha d'haver-hi una harmonia entre tots els membres. Per tant, el líder,ha d'estar orientat a les virtuts, no als valors. Virtuts com ara la prudència, la justícia, la fortalesa i temprança.

- Poder social: és la relació entre diferents parts, en la que una de les parts estableix privilegis sobre la resta. Fa referència a la capacitat d’influir en les accions i el comportament dels altres (Thibauth i Keller, 1959). El poder no es dóna només en l’àmbit polític, el trobem en tots els aspectes de la vida quotidiana, en les rutines diàries. 

Dins el poder social trobem 6 tipus diferents de poder que els explicarem a continuació:

• El poder de recompensa és el que s’adquireix amb la capacitat de premiar o recompensar l’altre, i tendeix a augmentar l’atracció cap a qui regenta el poder.

• El poder coercitiu és la capacitat de castigar o amenaçar els altres. Es basa en la vigilància i el control, i provoca reaccions de rebuig sobre qui l’exerceix. Aquestes respostes poden ser  de contraatac o bé que resulti atractiu quelcom que es prohibeix. Per tant, poden provocar que el subjecte actuï amb ràbia i s'aconsegueixi l’efecte contrari al desitjat.

• El poder legítim es basa en l’acord social. Fa referència a socialment tenir reconeguda la legitimitat. 

• El poder de referència és el poder que tenen aquelles persones amb qui alguns es volen identificar. Tenen poder perquè són considerades com a referents o guies per a l’acció. Posseeixen unes característiques en les que ens hi volem assemblar.

• El poder d’expert prové del coneixement o habilitats d’una persona en un àmbit determinat. Té certs coneixements que el fan expert. Té aquest poder per què la resta creuen que ell té més coneixements que ells. 

• El poder d’informació es quan l’ús hàbil de la informació pot modificar creences i actituds, i això confereix poder. Els mitjans de comunicació de masses són agents de poder d'informació.

A continuació, exposarem aquells conceptes que es tracten en l'article escollit que estan relacionats amb l'assignatura de Personalitat:

- Personalitat: “El terme personalitat fa referència a l'organització relativament estable d’aquelles característiques estructurals i funcionals, innates i adquirides sota les condicions especials del seu desenvolupament, que conformen l’equip peculiar i definitori de la conducta amb que cada individu afronta les diferents situacions”. (Bermúdez, 1995).

- “Big Five” i les seves dimensions: És una eina utilitzada en la psicologia que permet diferenciar els trets de la personalitat dels individus a partir d’un nombre determinat de dimensions. Gràcies a l’anàlisi factorial, finalment la investigació va poder convergir els trets de la personalitat en cinc grans dimensions. Aquest model s'ha validat en tots els països i cultures gràcies a les nombroses evidències empíriques. 
Cada un d’aquestes dimensions és bastant àmplia i està composta per trets més específics, anomenats trets de primer ordre o facetes.

Aquests 5 dimensions són les següents:

• L’extraversió: Està format per factors de primer ordre com ara càlid, gregorisme, assertivitat, activitat, cerca d’excitació i emocions positives.
• Escrupolositat: Està format per factors de primer ordre com ara competència, ordre, sentit del deure, orientació a les metes, autodisciplina i deliberació.
• Obertura a l’experiència: Està format per factors de primer ara com ara fantasia, estètica, sentiments, accions, idees i valors.
• Cordialitat: Està format per factors de primer ordre com ara confiança, franquesa, altruisme, conformisme, modèstia i comprensió. 
• Estabilitat emocional: Està format per factors de primer ordre com ara ansietat, hostilitat, depressió, desconcert, impulsivitat i vulnerabilitat. 

      - Trets de la personalitat d’un líder ètic:

    L’article escollit intenta trobar relació entre els trets de la personalitat i el lideratge ètic. Estudis anteriors a l’article van trobar que existia una relació positiva entre escrupolositat i cordialitat amb el lideratge ètic, però no amb la resta de les dimensions dels Big five (Walumbwa i Schaubroeck, 2009).

   Pel que fa l’article escollit, en un principi s’esperava que escrupolositat, cordialitat i estabilitat emocional obtinguessin una relació positiva amb el lideratge ètic. Els resultats obtinguts varen ser que l’escrupolositat i l’estabilitat emocional estaven relacionades positivament amb el lideratge ètic, tot i que s'han trobat amb certes limitacions (Kalshoven, Den Hartog, De Hoogh, 2011). 

L'ARTICLE ESCOLLIT: ETHICAL LEADER BEHAVIOUR AND BIG FIVE FACTORS OF PERSONALITY

    Un cop explicats els conceptes més rellevants sobre el lideratge, us adjuntem l'article el qual dedicarem el seminari. 

     Kalshoven, K., Den Hartog, D. N., & De Hoogh, A. H. (2011). Ethical leader behavior and big five factors of personality. Journal of Business Ethics, 100(2), 349-366.

LA IMPORTÀNCIA DE L'ÈTICA EN LA SOCIETAT ACTUAL

     A Madrid va tenir lloc en el Centre Superior d'Estudis de la Defensa Nacional de Madrid un seminari anomenat "Ètica i lideratge" on convergeixen el món del dret, el de l'exèrcit i l'empresarial per tal de donar la seva visió sobre el paper de l'ètica en la societat actual.

      Aquí un deixem el vídeo resum del seminari, esperem que sigui del vostre interès.

LIDERATGE ÈTIC

En la següent entrada, ens agradaria donar a conèixer més detalladament el concepte de lideratge ètic.

En qualsevol tipus de situació, el tipus de decisió que prenem i sobretot la manera amb la que ho fem, és el que defineix si és un lideratge ètic o no, per exemple en una petita empresa en la qual el director ha de decidir sobre una nova programació professional.

Per començar, és important conèixer el terme ètica. Aquest concepte prové del grec ethikos, vol dir "caràcter"; té una relació clara amb l'estudi de la moral i l'acció humana. Ho podríem entendre com una afirmació moral que etiqueta o anomena els trets positius, negatius, adequats... en cada presa de decisions. Per definir-ho d'una forma més col·loquial, l'ètica s'entendria com saber què és correcte i què no.

El líder ètic ha de tenir la capacitat de prendre les decisions i actuar de manera "ètica", aquest fenomen potser visible o invisible per part del grup. Alguns requisits importants d'aquesta figura són:

• Responsabilitat.
• Deixar de banda els interessos personals i centrar-se en dels altres; tenint en compte el benefici del grup. 
• Assertivitat.
• Considerar les opinions del col·lectiu.
• Ha d'establir confiança i respecte.
• Creació d'un ambient positiu i agradable en el grup.

Qualsevol persona que tingui aquestes capacitats pot portar a terme el rol de líder ètic, tot i que hem de tenir en compte que és important realitzar-ho de manera ètica i adequada. Amb les vivències i experiències adquirim diferents habilitats que ens permeten desenvolupar rols diversos; per tant cal tenir un marc teòric concret, unes directrius o regles que facilitin el rol, ja que són eines que ens ajuden a actuar de forma adequada.

PERQUÈ CAL EXERCIR EL LIDERATGE ÈTIC?

Hi ha moltes raons per exercir un lideratge ètic:

• Els comportaments ètics donen forma al comportament ètic de l'organització i de la comunitat: sovint s'utilitza el líder com un referent, per tant, si el líder es comporta de forma ètica i té una bona organització i iniciativa pot donar peu a comportaments ètics semblants per part dels membres/comunitats.
• Els comportaments ètics estableixen confiança: si el líder  és democràtic, els membres seguiran al líder ètic ja que s'ha establert una relació de confiança i per tant, els membres confien amb el criteri del líder. 
• El lideratge ètic proporciona credibilitat i respecte: proporciona tant credibilitat com respecte per les dues parts, al líder i als membres. Els individus estableixen una millor relació si el líder és ètic, el respectaran gràcies a la seva integritat.
• El lideratge ètic pot motivar a la col·laboració: altres organitzacions es poden sentir atretes per col·laborar amb una organització on hi destaqui un líder ètic i la seva forma ètica de treballar. 
• El lideratge ètic crea un bon ambient dins de l'organització: Si s'opera èticament dins l'organització, els membres tendiran a sentir-se més realitzats i més segurs per treballar conjuntament amb el líder i els altres treballadors. 
• El lideratge ètic permet a l'organització tenir una autoritat moral si hi ha una oposició forta: és important, sobretot, si l'oposició és ètica. S'acostuma a comparar diverses organitzacions, aquella que té millors recursos ètics desacreditarà les altres i, per tant, aconseguirà millors aliats. 
• El lideratge ètic és la manera correcte de fer les coses: tothom té diverses obligacions depenen dels valors i les creences. Trobem obligacions amb nosaltres mateixos, amb la comunitat, amb la societat, amb la feina, i amb les relacions interpersonals i intrapersonals. Per tant, els líders també tenen unes raons i responsabilitats que formen part del seu lideratge.
• El lideratge ètic pot permetre's la dignitat: Si el lideratge es desenvolupa amb ètica durant la presa de decisions, accions i interaccions, permet al líder no haver de qüestionar-se la seva pròpia integritat, ni com a persona ni com a líder. 

                                                  HISTÒRIA DEL LIDERATGE

Per posar-nos una mica en situación, ens agradaria fer referència a les primeres corrents que es van dur a terme per estudiar el lideratge. Podem destacar diferents teories que parlen sobre aquesta temàtica: 

• Teoria dels "Grans Homes": parteix de la base dels grans líders que s'han trobat a la història. Només es va arribar a la conclusió de que els líders són importants.  Es té un punt de vista més fatalista ja que es considera que el lideratge és un factor innat. 
• Teoria dels trets: s'estudien diversos trets (físics, intel·lectuals, de personalitat...) que siguin característics dels líders. D'aquesta manera, a partir d'aquests trets es pot distingir una persona amb predisposició a ser líder i una persona que no en té. Tot i tenir una part que parla sobre l'innatisme també es considera que es pot aprendre. 
• Teories conductistes (escoles d'estil de lideratge): S'estudia el comprotament, l'acció i la manera de relacionar-se del líder. Es vol definir el millor estil de lideratge a partir de l'observació de diferents líders.
• Teories situacionals i contingencials: parteixen de la idea de que depèn de la situació la persona pot respondre de diverses formes, i per tant, pot desenvolupar trets de lideratge. 

Totes les teories anteriors van ser durament criticades per diferents motius;

1. Les diferents teories haurien d'englobar un gran nombre de variables per poder obtenir resultats no tant limitats. 
2. Les teories que són situacionals no ens permeten establir un estil de resposta per cada situació ja que són individuals. Els paradigmes haurien de ser suficients amplis per aplicar-se a qualsevol situació. 

S'ha de tenir en compte que les teories anteriors no tenen en compte la classe de líder (ètic o no). 

LA FALTA DE LIDERAZGO ÉTICO ES EL VERDADERO PROBLEMA DE LA POLÍTICA ESPAÑOLA
Santiago Thomas de Carranza, abogado y economista de la Universidad Francisco de Vitoria. (Dijous 17 de desembre del 2015) 

http://noticias.lainformacion.com/elecciones-generales-2015/la-falta-de-liderazgo-etico-es-el-verdadero-problema-de-la-politica-espanola_dkYwMZ9muMawgIkdcYVpp3/

En relació al tema central d’aquest blog, hem trobat un article  que relaciona el lideratge amb la política d’Espanya. Per començar, l’autor defensa que, la crisi espanyola ha sigut rellevant perquè ha permès que augmenti la intolerància a la corrupció; per tant, com a conclusió que la societat exigeix una reparació econòmica i moral.

En aquest article s’inclouen diferents cites d’autors que han fet referència al lideratge ètic. Primer menciona a Alfred Sonnenfeld qui a la seva obre anomenada Liderazgo Ético emfatitza la honestedat, coherència entre el ser i actuar, l’exemplaritat i el servei als demés com a principals condicions del líder ètic.

Inclou que l’autoritat hauria de ser un annex de l’exemplaritat, segons Ortega i Gasset i, segons Javier Gomá a l’obra que parla de l’exemplaritat pública que els polítics no només han de complir la llei, sinó que han de donar exemple; com més gran sigui la posició de poder i influència que ocupa a la societat, l’impacte de les seves accions serà major i, per tant, també se'ls hauria d'exigir més responsabilitat.

Segons l'autor, la pèrdua de l'efecte d'una gran part dels espanyols, entre els quals s'inclou, cap als partits que han governat des de fa molt temps, és degut a la falta de lideratge ètic dels polítics que també considera com la causa primera de la greu crisi econòmica, política i institucional en la qual ens trobem actualment i el seguit de casos d'abusos de poder i corrupció que estan sortint molt freqüentment a la llum. Per aquest motiu, la majoria  de votants dipositen el seu vot a noves formacions polítiques. La societat busca uns polítics honests, coherents, que tinguin dignitat i que actuïn amb la responsabilitat corresponent al càrrec ocupat i pel qual han sigut escollits.

Santiago Thomas defensa que les institucions han de recuperar l'autoritat que les legitima i justifica la seva existència, ja que d'aquesta manera podran afrontar eficaçment els problemes presents. Una autoritat capaç d'exercir una influència a llarg termini i que no estigui basat en la força, poder o coacció, sinó que estigui construïda a base de servei, confiança, honestedat i competència.

Per tant, segons el seu punt de vista, perquè els espanyols tornem a confiar en els polítics, cal que aquests exerceixin el rol de líders ètics. Aquesta transformació cal que passi per tres eixos fonamentals: primer que han de ser conscients que l'autoritat no es compra ni ven, no s'inventa ni s'imposa, sinó que es guanya a base de coherència i exemplaritat, servint amb les errades i els abusos comesos i l'assumpció de les responsabilitats; i finalment una nova política que aposta decididament per la regeneració democràtica, la lluita contra la corrupció i que es prioritzin els interessos dels ciutadans per davant dels de la classe política.

Psicología del deporte (Vol. I): Capítulo 7: El liderazgo en los grupos deportivos

Mendo, A., & Ortiz, J. (2003). El liderazgo en los grupos deportivos. Antonio Mendo (Ed).

http://psicologia.del.deporte.uma.es/archivos/liderazgo.pdf

En aquest article, trobem que l’autor integra l’estudi des de la psicologia social del lideratge a la psicologia de l’esport. Analitza els diferents tipus de líders que es formen tant en els esports individuals com col·lectius. En un apartat de l’article explica els diferents tipus de lideratge que ens podem trobar, fet que ens ha semblat interessant per si us podia quedar algun dubte dels que us vam explicar en entrades anteriors i també n’afegeix algun altre. Hem volgut referenciar-lo perquè en alguns comentaris mencionàveu el paper de l’entrenador en els equips; l’article defensa que la figura del capità de l’equip és sempre molt importar per entendre com funciona l’equip, tot i que hi ha jugadors que no són capitans i que són molt influents dins l’equip i duen a terme aquest rol. Un exemple que posa per il·lustrar aquesta afirmació és el paper de’n Michael Jordan, ja que aquest jugador esdevenia líder quan es tractava de resoldre jugades amb èxit que eren quasi impossibles i que duien a la victòria l’equip.

Una frase que ens agradaria destacar de l’article és: “un líder con verdadera vocació de liderazgo no quiere subordinados o súbditos, sino seguidores que crean en él”, pel motiu que ens ha semblat molt important pel que fa al comportament d’un líder ètic.

Fa menció que les qualitats de l’entrenador depenen de si es tracta d’un esport individual o col·lectiu.  Però que en els dos casos destaca que és molt important la figura d’aquest perquè l’equip o el jugador rendeixin al màxim i afegeix un quadre de les funcions que ha de dur a terme un entrenador. Es pot veure la diferència en el rendiment d’un equip que ha canviat d’entrenador  degut al sistema del nou entrenador.

Per tant, aquest article busca emfasitzar que el lideratge és essencial en l’estructura grupal i més en l’efectivitat de l’equip. L’entrenador s’hauria de convertir en el líder del grup i que el consideressin com a líder formal perquè ha estat escollit per la organització i que té la responsabilitat de satisfer les demandes del club i que el grup satisfaci les seves necessitats.

Us hem descrit breument alguns dels principals punts dels quals tracta l’article i ens han semblat molt interessants, d’aquesta manera us animem a llegir-lo i esperem que el trobeu interessant.