Felicitat: Temps lliure

23 de Gener de 2016

“Si la felicitat del temps lliure és dedicar-lo a veure unes hores extres de televisió,
ens deteriorarem com a persones”
(Eleanor Roosevelt)

Benvinguts i benvingudes al nostre blog! Avui dia 23 de gener de 2016 la Núria, l’Eva, la Geraldine i la Sara iniciarem el nostre blog sobre felicitat i temps lliure!

Som quatre alumnes de segon de Psicologia de la Universitat de Griona i en aquest blog, ens hem proposat fer referència a la importància que té el temps lliure sobre les nostres vides i per tant, tot el que involucra l’educació, la personalitat i el context social en el qual vivim, tractant especialment el tema de la felicitat com a medi, conseqüència o objectiu d’aquest leisure time.

D’aquesta manera, promourem pàgines web, estudis, projectes, possibles línies d’investigació i com no, tota classe d’informació que creguem que us pot resultar útil o d’interès.

Us volem comentar doncs, la gran motivació que tenim per iniciar aquest blog, ja que creiem que és un aspecte molt important per a les generacions actuals i les següents. A més, dues de les components del grup, som monitores de lleure, fet que provocarà que sovint, alguns dels articles o informació que us anem compartint tinguin relació amb el lleure dels infants!

Fins ara hem estat molt enfeinades(i fins la setmana que ve encara ho estarem…) si més no, creiem que és un bon moment per a iniciar aquest blog i convidar-vos a que ens visiteu i ens ajudeu en la nostra recerca de la felicitat en el temps lliure!

Ens encantaria que participéssiu amb nosaltres, que iniciéssiu debats i sobre tot, que ens diguéssiu amb tota sinceritat les millores que hi podríem fer o alguns temes que us agradaria que tractéssim, estem a lliure disposició!

Moltíssimes gràcies per el vostre TEMPS, i tingueu en compte que, com bé descriu l’autor José Luís Sampedro:

“El temps no és or,

l’or no val res.

El temps és vida”

Així que aprofiteu, o més ben dit, gaudiu, de cada hora, minut i segon, amb les persones que us facin créixer, aprendre i entendre que el temps sent feliçxs...vola! 

28 de Gener de 2016

TEMPS LLIURE 

Introducció als conceptes teòrics

Bona tarda a tots i totes!

Primerament, ens agradaria explicar-vos que durant el transcurs d’aquests dies i de les properes setmanes podreu observar de manera directe les noves entrades al nostre blog. Després de la finalització d’exàmens, podrem centrar-nos en la producció i el desenvolupament de nou material per tal d’endinsar-nos dins del món de la felicitat i el temps lliure.

Així doncs, iniciem la nostra nova entrada del blog centrant-nos en explicar què és el temps lliure i també, en conèixer les moltes dimensions que avarca i els conceptes principals que la formen. Amb la finalitat de poder introduir-nos dins l’àmbit de la felicitat i del temps lliure partint d’unes bases teòriques útils, adients i rellevants.

El temps lliure és un àmbit que s’ha tractat des de moltes ideologies i àrees diverses, com la filosofia, la antropologia, la sociologia, la psicologia i la pedagogia, entre d'altres. A més, sol tenir una significació diversa segons el context, és a dir la societat on es desenvolupa.

Segons Munné (1980), temps lliure és el que queda després de les necessitats i obligacions quotidianes i s’utilitza pel que hom vol, destinat al desenvolupament físic i intel·lectual de la persona. Dins del temps lliure, hi podem englobar les ocupacions personals auto-imposades, el temps lliure desocupat i també, l’oci .

Així doncs, de manera fonamental, podem comprendre que el temps lliure que s’utilitza de manera productiva i sense auto-imposicions és l’oci. Entenem oci com un conjunt d’ocupacions a les quals l’individu pot entregar-se de manera lliure, sigui per descansar, per divertir-se o per desenvolupar la seva informació o formació desinteressada, la seva participació social voluntària o la seva capacitat creadora; després d’haver complert les seves obligacions professionals, familiars i socials (Dumazeider, 1974).

Existeixen diverses tipologies d’oci:

• El joc: activitats on predomina el moviment físic.
• La relaxació: activitats on predomina el descans.
•  L’entreteniment passiu: activitat sense anàlisi ni necessitat de concentració.
•  L’entreteniment actiu: activitat en la qual és imprescindible la participació.

“L'única diferència entre una persona rica i una persona pobre

és tot allò que fan en el seu temps lliure.

Allò que facis després de treballar amb el teu salari

 i el teu temps lliure determinarà el teu futur.”

Robert Kiyosaki 

BIBLIOGRAFIA

Alvaro, J.L., Garrido, A. & Rorregrosa, J.R.. (1996). Psicologia social del ocio y el tiempo libre. Madrid: McGraw-Hill.

Lopez, E.. (1993). El ocio. Perspectiva pedagógica. Revista Complutense de Educación, 4 (1), 69-88.

Munné, F. & Codina, N.. (2002). Ocio y tiempo libre: Consideraciones desde una perspectiva psicosocial. Licere, Belo Horizonte, 4 (1), 59-72.

29 de Gener de 2016

TEMPS LLIURE TEMPS LLIURE I ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL

  

 

Hola a tots! Seguint la línia sobre les anteriors entrades del nostre grup, seguirem parlant d´aquest tema que és tan interessant i a la vegada tan important a les nostres vides com és el temps lliure i la importància del seu ús, així com ens endinsarem en el món de l´animació sociocultural. Aquesta, de forma positiva, afavoreix l'estimulació cap a l'adquisició de nous coneixements i formes de vida, i cap a estils de vida més saludables

En primer lloc, el concepte d'animació sociocultural està molt unit al desenvolupament històric de l'oci i del temps lliure, autors com Puig (1985) consideren, per exemple, a Plató el primer animador sociocultural de la història.

"La felicitat perfecta consisteix igualment en el lleure. No ens privem dels ocis més que per aconseguir-los, i és per viure en pau per al que fem la guerra" (Aristòtil)

"L'home que treballa s'ocupa de si mateix amb la mira posada en algun cap que no està en la seva possessió, mentre que la felicitat, a la qual s'arriba per l'oci, és una fi perfecte, que tots els homes creuen està acompanyat de plaer i no de dolor" (Aristòtil).

"Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment , a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades" (art.24 de la Declaració Universal dels Drets Humans , de 10 de desembre de 1948).

Totes les cites anteriors donen compte de la importància de l'oci i del temps lliure, i ha anat evolucionant fins als nostres dies.

Com a primera aproximació al concepte d'oci i des d'una concepció economista, l'oci és considerat com un bé de consum de primera necessitat. Podem considerar l'oci com a mesura de temps i equival en realitat al temps lliure. A partir dels inicis del segle XIX, aquest temps lliure augmenta progressivament: així als EUA la setmana va passar de 70 hores en 1860 a 37 en 1960,  i a França en el mateix període de 85 a 48 hores. En tots els països econòmicament desenvolupats ha tingut lloc aquesta reducció del temps de treball i, consegüentment, el considerable augment del temps lliure, fenomen que s'ha degut a causa de quatre factors paral·lels: 

1. Menys hores diàries de treball

2. Disminució dels dies de treball per setmana

3. Menys setmanes de treball a l'any

4. Menys anys de treball en una vida completa

La importància de tenir temps lliure i ocupar-lo en activitats que ens ajudin a formar-nos com a persones, té a més un caràcter preventiu d'alguns dels mals que afligeixen a la societat: depressió, soledat, aïllament, alcoholisme, drogoaddicció, malalties per sedentarisme, malalties cròniques , etc. Això fa que el temps lliure avui en dia sigui una reivindicació de totes les classes socials i de tots els grups d'edat. En aquesta línia Peralta (1990), afirma que alliberar el temps i generar l'espai perquè la recreació contribueixi al perfeccionament de l'home, és un repte per a aquest, però significa també un reclam de la societat a l'estat i al govern perquè les estructures productives i de distribució de l'ingrés garanteixin temps i recursos addicionals per a l'esbarjo del cos, la ment i l'esperit.

Aquest reclam social, en pro d'una millora qualitativa i quantitativa de vida està en relació amb el que anomenem qualitat de vida, aspecte aquest directament relacionat amb el temps lliure.

Quant als aspectes de l'oci, podem considerar tres elements de l'oci:

1. El temps lliure (oci com a temps)

2. El tipus d'activitat (oci com activitat; s'estudien els diferents tipus d'activitats)

3. L'experiència viscuda 

Des d'aquest punt de vista, l'oci es conforma com una actitud, un comportament, una cosa que té lloc durant el temps lliure i que no importa tant el que es faci sinó el com es faci, l'oci, independentment de l'activitat concreta que es tracti, és una forma d'utilitzar el temps lliure mitjançant una ocupació lliurement elegida i realitzada el mateix desenvolupament resulta satisfactori o plaent per a l'individu.

Alguns sociòlegs, com Parker i Dumazedier, sostenen que l'oci és un fenomen exclusiu del nostre temps. El primer considera que amb l'escurçament de la setmana laboral, l'oci ha passat a tenir rellevància en la vida i de forma similar Dumazedier atorga l'oci unes característiques que són conseqüència de la revolució industrial.

Des del nostre punt de vista, la concepció de l'oci guarda una estreta relació amb una determinada època, la qual cosa determina la seva consideració en una societat determinada, el que li confereix un valor o "desvalor" en funció de la consideració aconseguida en una classe dominant o un sector significatiu de la societat. En definitiva, el problema es resol fent un breu repàs històric i en funció d'unes determinades coordenades temporals.

Implicacions de la recreació en el currículum educatiu

De les implicacions que l'ús del temps lliure té en el desenvolupament de les facultats de l'ésser humà, es dedueix la necessitat d'una sistematització d'aquelles activitats que es puguin realitzar amb eficàcia per al procés educatiu.

La pedagogia correcta en aquest tipus d'activitats:

1. Ha de incitar i estimular

2. Ha d'iniciar i introduir, proporcionant coneixements, educant i proporcionant les habilitats necessàries per a això.

3. Ha d'oferir i disposar

4. Ha d´aconsellar i donar suport

5. Ha de protegir i preservar

6. Ha d'exercir un influx i millora

Són importants  les activitats de recreació en el currículum educatiu, com a aspecte formador i lúdic del jove. Per a la programació d'aquestes activitats, hem de tenir en compte l'edat dels joves, el nivell d'ensenyament en què es troben, els recursos materials del centre on es duguin a terme les activitats i els recursos humans amb què comptem. D'aquesta manera ens assegurem que allò que planifiquem pot fer-se efectiu i té grans possibilitats d'esdevenir una activitat d´èxit.

L´animació sociocultural

Revisat tot l'anterior, sembla força clar que les relacions d'oci i temps lliure són conceptes reguladors, vehiculitzants i modificadors de l'animació sociocultural. La importància de l'animació sociocultural sembla àmpliament demostrada no només com a vehicle transmissor en l'àmbit de l'educació, sinó també en el del temps lliure, per tal d'ocupar-lo en activitats que ens ajudin a formar-nos com a persones. Aquesta funció té de fet, un caràcter preventiu d'alguns dels mals que afligeixen a la societat: depressió, soledat, aïllament, alcoholisme, drogoaddicció, malalties per sedentarisme, malalties cròniques, etc. Aquesta vinculació amb el temps lliure fa que avui dia sigui una reivindicació de totes les classes socials i de tots els grups d'edat. El tipus de vida, està en relació amb el que anomenem qualitat de vida.

L'ocupació de l'animació sociocultural de forma positiva afavoreix l'estimulació cap a l'adquisició de nous coneixements i formes de vida, cap a estils de vida més saludables, cap a l'equilibri tant físic com psíquic de la persona; i ha de proporcionar al jove unes estratègies i mecanismes que afavoreixin el desenvolupament, el descans, la diversió, la recreació i la comunicació amb l'entorn. Té almenys tres àmbits substantius que conformen el concepte:  animació, social i cultural. L'animació sociocultural es conforma com un paradigma de canvi d'actitud, un comportament, una cosa que té lloc durant el temps lliure (o durant l'educació) i que no importa tant el que es faci sinó el com es faci. L'animació sociocultural permet que l'oci, independentment de l'activitat concreta que es tracti, sigui una forma d'utilitzar el temps lliure mitjançant una ocupació lliurement elegida i realitzada en el mateix desenvolupament, i que resulta satisfactori o plaent per a l'individu. Una de les funcions primordials que té l'animació sociocultural és la formació en temps educatius o en temps lliures, i això suposa una funció preventiva tant de conductes no desitjades (consum de substàncies tòxiques, conductes delictives), com de malalties per sedentarisme, especialment entre la població adulta i de la tercera edat.

Tècniques d´Animació Sociocultural
	Individuals	-Autoaprenentatge -Recerca d´informació -Desenvolupament de capacitats individuals
	Col·lectives	-Treball en equip -Planificació d´activitats -Fòrums -Debats -Seminaris -Tallers -Taules rodones i semblants
	Mixtes	-Investigació -Estudis de casos -Tallers -Foment de creativitat

Amb aquesta aportació, es pot oferir una panoràmica de la interrelació entre oci i temps lliure i animació sociocultural ,que permeti la interconnexió operativa de diferents programes . Així podrem considerar a un programa d'oci o d'activitat física (p.e. d'iniciació a l'escalada ), com un programa d'animació sociocultural amb objectius de prevenció en una població d'ex-toxicòmans. O per contra, un programa d'animació sociocultural integrat en un projecte comunitari que consideri, dins de les tècniques a emprar, la utilització d'activitats de lleure, esportives o d'esport per a tothom. 

"La qualitat de vida que experimenta una persona avui en dia, en la nostra societat, predominantment urbana, està lligada al temps lliure".

30 de Gener de 2016 

Molt bones!

Avui, seguint amb les entrades anteriors sobre la relació establerta entre el temps lliure i la felicitat explicarem a continuació com la tipologia de les activitats a dur a terme influeix en la felicitat de les persones.

Segons diverses investigacions dutes a terme en els últims anys, les activitats que realitzem en el temps lliure de què disposem poden aportar beneficis o riscos psicològics depenent de la seva tipologia (Cohen & Edwards, 1989; Kobasa, 1979; Kobasa, Maddi, & Kahn, 1982; Parkes, 1984; Westman, 1990; Yeung & Hemsley, 1997; Bartko & Eccles, 2003; Mahoney & Stattin, 2000; Vicary, Smith, Caldwell, & Swisher, 1998)., és a dir, podrien millorar alguns factors com l’autocontrol, la paciència o les habilitats socials. Però no només per estar actius contínuament es poden millorar les nostres capacitats psicològiques i, amb això la nostra felicitat, sinó que, a més, existeixen certs aspectes de la personalitat que determinaran el tipus d’activitat que l’individu tendirà a realitzar en el seu temps lliure (Bolger & Scholling, 1991; Cheng & Furnham, 2002; Costa & McCrae, 1980, 1984; Hoffman, Levi-Shiff, & Malinski, 1996). Per exemple, s’ha demostrat que les persones amb una personalitat extravertida tindran tendència a realitzar activitats que incloguin a més persones (activitats socials) i, sovint, de caire físic. Encara que no tota activitat que realitzem en el nostre temps lliure és beneficiosa a nivell psicològic, com bé s’ha comentat anteriorment, segons el tipus d’activitat realitzada, obtindrem un conjunt de beneficis o riscos. En els diferents estudis realitzats sobre aquest tema s’han classificat dos tipus d’activitats:

▪ Estructurades o socials: serien les que prometen un premi, aquesta tipologia inclou aquelles activitats que es realitzen en cooperació amb altres individus, com els esports en equip o anar a una festa amb els amics.

▪ No estructurades o solitàries: Aquelles que es realitzen sense la companyia d’altres individus i sense cap estímul rellevant que aporti certa motivació, com veure la televisió o escoltar música en solitud.

El primer subconjunt d’activitats aportaran una millora de l’estat afectiu positiu (major presencia de felicitat), les habilitats socials, la satisfacció vital i la salut psicològica, és a dir, l’absència de nivells rellevants de simptomatologia depressiva, ansiosa o d’estrès.

En canvi, en el segon punt es troben aquelles activitats que no aporten cap millora psicològica a la persona en qüestió i, a més, poden arribar a ser un risc per a la salut psicològica d’aquesta, ja que, sovint posen de manifest una sèrie d’oportunitats que permeten a l’individu tendir cap al pessimisme i les conductes antisocials, és a dir, qualsevol activitat que es desenvolupi en solitari i per a la qual no es necessiti a més persones en cap moment. Aquestes conductes poden ser perjudicials per a la salut psicològica perquè impedeixen que l’individu pugui desenvolupar les seves habilitats socials i amb això s’evita també que es posi en marxa tot el procés de socialització, lo qual aporta felicitat a tot individu que conviu en societat.

En el cas dels adolescents, s’inclouria una característica més segons el tipus d’activitat: el control dels pares, és a dir, les estructurades serien les que estan sota aquest control i les esmentades en segon lloc serien les que en manquen. Es poden donar dues situacions diferents referents a les activitats solitàries, potser que alguns adolescents que practiquen aquest tipus d’activitat arribin a obtenir un creixement personal beneficiós o desenvolupar noves característiques, fins i tot a nivell intel·lectual per tenir oportunitats d’estructurar-se tot sol les pròpies activitats. D’altres, potser que mostrin un comportament social menys desitjable i si estan exposats a entorns perjudicials per ells, com són els contextos de delinqüència o consum de substàncies. Finalment, el que ens indica que l’adolescent acabi desenvolupant una reacció o una altra en són els contextos socials de l’individu i la seva personalitat.

Moltes gràcies i recordeu que sempre seguim obertes a noves aportacions i peticions de qualsevol tema en concret que tingui relació amb la felicitat en el temps lliure, personalitat i context social! 

Fins aviat!

31 de Gener de 2016     

  

I tu, què creus?

Benvinguts i benvingudes una altra vegada al nostre blog sobre felicitat i temps lliure!

Esperem que hagueu pogut descansar una miqueta dels exàmens i d’aquestes setmanes d’estrès de presentacions, treballs i avaluacions!  Nosaltres com a mínim hem pogut descansar una miqueta, però ens mantenim amb la cerca de les noves aportacions sobre la importància i rellevància del temps lliure en la felicitat de hom.

El nostre blog, es basa sobretot en com aprofitem o gaudim el temps lliure, què fem, quan ho fem i amb qui ho fem. Si més no, hi ha certs aspectes que sovint no controlem i menyspreem, com és la organització i la optimització del temps.

Com bé hem comentat anteriorment, hi ha un gran ventall d’opcions en l’espai de temps lliure. També, en el nostre blog, després d’explicar els conceptes bàsics que creiem útils de conèixer aprofundirem en les influències i conseqüències del temps lliure – a nivell de personalitat i de context social – sobre la felicitat.

Així doncs, avui, en comptes de seguir les rutines, obrim un debat!

Què penseu de la sobrecàrrega d’activitats en el temps lliure?

Quines conseqüències creieu que poden representar a llarg termini?

Aquí us deixem un vídeo en el que proposa algunes de les conseqüències d’aquesta sobrecàrrega! Que passeu una bona setmana!

                                          

Moltes gràcies i fins aviat!

17 de Febrer de 2016

Molt bona nit bloggers!

Avui 17 de Febrer fem una nova entrada després d’una setmaneta de parada! Hem estat llegint i comentant alguns dels vostres blogs els quals ens han resultat molt interessants, continueu així! També agrair-vos l’interès que li heu ficat en el nostre ja que això ens incita a seguir aprofundint més en la temàtica i a agafar-la amb més ganes!

Tot havent explicat la importància que alguns autors i nosaltres mateixes atorguem al temps, havent llegit el vostre punt de vista sobre aquest, havent explicat alguns dels àmbits relacionats directament amb la fomentació de la felicitat(animació sociocultural) i alguns conceptes i teories sobre el temps lliure, ara creiem que fer una referència al què ens impliquen aquestes activitats i com avaluar-ho seria important.

Basant-nos en l’article de Sarriera, J. C., Paradiso, À. C., Abs, D., Soares, D. H. P., Silva, C. L., & Fiuza, P. J. (2013) volem endinsar-vos dins el benestar.

En l’article referenciat anteriorment, es relacionen les variables de satisfacció amb activitats en el temps lliure, la percepció de l’ús del temps lliure i finalment el benestar personal. Al tractar-se d’un estudi recent, hem cregut convenient l’explicació dels seus resultats.

Des de el diccionari descriptiu de la llengua catalana(DDCL), s’entén el benestar com a situació en què es troben satisfetes les necessitats de la vida. Si més no, des de el mateix DDCL, també es defineix el benestar social, el qual s’entén com a situació d’una societat en què les persones i els grups que la formen tenen cobertes les necessitats bàsiques, gaudeixen de les màximes possibilitats de desenvolupament personal i no estan subjectes a discriminació.

Com podem avaluar el benestar personal o social?

Hi ha diversos tipus d’eines que ens permeten mesurar el grau de benestar, si més no, només us en nomenarem un instrument per avaluar-los.

Pel que fa a la mesura del benestar social, podem usar el model teòric de cinc dimensions plantejat per Corey Keyes: integració social, acceptació social, contribució social, actualització social i coherència social, el qual segons els estudis de Abarca, A. B., & Díaz, D. (2005) recolzen que l’instrument té una bona consistència interna i estructura teòrica. 

Pel que fa a un instrument de mesura sobre el benestar personal, farem referència a l’estudi inicial de Sarriera, J. C., Paradiso, Â. C., Abs, D., Soares, D. H. P., Silva, C. L., & Fiuza, P. J. (2013). En aquest, es va usar entre d’altres, el Personal Wellbeing Index (PWI), el qual segons Tomyn, A. J., Tyszkiewicz, M. D. F., & Cummins, R. A. (2013) mesura el mateix constructe subjacent en les poblacions d'adolescents i adults.

També esmentar l’existència d’instruments d’avaluació per a persones amb diversitat funcional tals com el PWI-ID scale, el qual segons  McGillivray, J. A., Lau, A. L. D., Cummins, R. A., & Davey, G. (2009) també mostra una bona fiabilitat i validesa interna. 

Així doncs, una vegada explicats els conceptes bàsics sobre el benestar i la seva avaluació, cal fer el pont entre la importància d’aquest i la felicitat en el temps lliure, tot explicant els resultats de l’estudi inicial. 

En aquest, es confirma que la percepció de la bona organització i l'aprofitament del temps lliure es relacionen amb el benestar. També es discuteixen les característiques de les activitats de temps lliure que promouen el benestar i la importància de l'autonomia i del control dels adolescents sobre les activitats que realitzen així com activitats que envolten interacció social i desenvolupament d'habilitats físiques i intel•lectuals(predictores del benestar) i activitats relacionades amb la música, internet, mòbil i videojocs(com a no predictores del benestar), les quals mostren diferències en el benestar segons gènere, grup d'edat i institució on s'estudia.

Esperem que us hagi agradat i haguem pogut proporcionar-vos una mica més d’informació sobre el benestar, l’avaluació d’aquest i la seva relació amb el temps lliure.

Fins aviat!

BIBLIOGRAFIA

Abarca, A. B., & Díaz, D. (2005). El bienestar social: su concepto y medición.Psicothema, 17(4), 582-589.

McGillivray, J. A., Lau, A. L. D., Cummins, R. A., & Davey, G. (2009). The utility of the personal wellbeing index intellectual disability scale in an Australian sample. Journal of applied research in intellectual disabilities, 22(3), 276-286.

Sarriera, J. C., Paradiso, À. C., Abs, D., Soares, D. H. P., Silva, C. L., & Fiuza, P. J. (2013). The well-being of adolescents trough their leisure time.Estudos de Psicologia (Natal), 18(2), 285-295.

Tomyn, A. J., Tyszkiewicz, M. D. F., & Cummins, R. A. (2013). The Personal Wellbeing Index: Psychometric equivalence for adults and school children.Social indicators research, 110(3), 913-924.

19 de Febrer de 2016

Molt bona tarda a tots i totes!

A continuació, ens agradaria introduir un tema relacionat amb el temps lliure però totalment innovador, centrat en la relació del temps lliure i la productivitat econòmica i financera com a persones immergides dins una societat laboral, rutinària i amb poc temps per l'autonomia.

Primerament, introduirem un vídeo  del canal de Youtube Cosmovision on podem observar una entrevista realitzada a Juan Diego Gómez, professor i analista fundador des de 2004 de l'empresa Invertir Mejor, que basa el seu funcionament en l'aportació del seu coneixement a tots els cibernautes per tal que realitzin bones inversions financeres per Internet.

Considerem que aquest vídeo ens ha portat a tots a reflexionar en relació als propòsits i objectius vitals, la utilització del temps lliure, la felicitat i la productivitat en una societat laboral i financera. A continuació, ens agradaria extreure'n els conceptes més rellevants en relació al nostre blog de la felicitat i el temps lliure.

Així doncs, Juan Diego Gómez ens ha explicat que la pobresa és una suma d'hores mal ocupades i de oportunitats desaprofitades o mal utilitzades.  Ja que cada ésser té un potencial, un do, quelcom que podria realitzar de manera molt adequada per tal de desenvolupar-se  dins la societat actual.

Mantenir una agenda absolutament ocupada, pot produir que la persona acabi odiant les diverses activitats a causa de l'estrès i la falta de llibertat, afectant de manera principal a la felicitat. Per tant, és important tenir un horari relativament ocupat, però el temps lliure restant és molt rellevant per tal d'estimular la creativitat, ja que és molt relativa la pèrdua de temps. Tenim que tenir temps per pensar on anem, què volem ser, ordenar prioritats, entre d'altres.

Cada cicle vital té característiques diferents i moments diversos. Per una banda, durant la infància, els adults ens hem d'encarregar de potenciar els hobbies als infants, el que els hi agrada, en allò que destaquen. I també, acompanyar-los en el procés, actuant de manera motivadora, conjunta.  Per altra banda, quan s'és adolescent i jove ja amb una pròpia identitat i personalitat, s'ha de tenir en compte i pensar en l'adultesa, crear coneixement i ser algú diferent als demès. Per tant, des de l'adolescència s'ha de començar a potenciar allò que t'és motivador, se't dóna bé, t'agrada.

Per utilitzar millor el temps lliure, s'ha de fer conscient com l'estic duent a terme, tenir present les activitats que vull desenvolupar, el que anomenen conversacions mentals: què estic fent? què vull fer a la vida? com seré feliç?

Per acabar, no existeix una recepta per tal de fer útil el temps lliure, sinó que existeixi una coherència entre el que faig i el que vull, sent congruent, relacionant els teus actes amb els teus pensament.

"El vídeo i el so, han d'anar junts, como el que faig i que vull"

23 de Febrer de 2016

TEMPS LLIURE I OCI

Hola companys/es!

Avui introduirem un tema que pensem que també és de força actualitat, ja que amb el temps les coses van canviant i sempre és una preocupació pels pares, que el seu nen o nena sigui feliç, i clar està, que gran part d´aquesta felicitat els infants la troben en el seu temps lliure.

Com a futurs psicòlegs o mares/pares, ens podem trobar amb aquest tema, i és bo saber com fomentar aquesta felicitat en la infància a través del seu temps lliure.

La societat actual cada vegada li dóna més importància al temps lliure i alhora ens ofereix més recursos per gaudir-ne. Per això, ara hi ha activitats per a tots els gustos i de vegades ens movem una mica confusos entre tantes opcions.

Els pares sempre volen el millor per als seus fills/es. És per aquest motiu que pensen inscriure´ls en la millor escola, ensenyar-li altres idiomes, comprar-li joguines didàctiques-educatives i apuntar-los a múltiples activitats que a més de formar-los també els mantinguin entretinguts i ocupats al llarg del dia... El problema està en que de vegades  ho fan intencionadament per adequar-ho als horaris dels adults, i són realment pocs els que pensen què fer amb el temps lliure dels infants. Hi ha múltiples i variades opcions: esports de conjunt o individuals, música, pintura, teatre, cuina, ciència, màgia... Aquestes activitats les poden realitzar tots els nens i nenes. Abans, però, dels quatre anys, els menors tenen preferències, més que aficions. Aquesta diferenciació es fa en base a l'escàs temps que porten practicant aquestes activitats. Per tant, recomanem:

* Cal exposar als infants a una gamma d'activitats més o menys variada, però no molt extensa. D'aquesta manera, s'aniran apropiant i inclinant per algun dels hobbies.

* Aquí, els pares han d'entrar a jugar com a observadors i sense dirigir, amb la finalitat de descobrir en ell les seves habilitats i el desenvolupament que té en cadascuna d'elles.

* Organitzar un espai on pugui fer-ho, incentivant la mainada, creant per exemple un "racó de jocs" dins de casa amb diversos materials lúdics i esportius disposats per a ell. Serà una forma inicial d'ajudar a anar descobrint les seves preferències.

A poc a poc, van apareixent les aficions. Cal saber que les aficions no són sinònim de competència. Per contra, han de ser tan lúdiques com un joc.

* L'objectiu de la aficions és que el petit gaudeixi de la seva activitat preferida i s'allunyi de la seva rutina escolar i família.

* A més, recordar als infants, que primer tenen una responsabilitat amb el seu estudi i, que depenent del seu comportament a l'escola, continuaran amb la seva pràctica lúdica.

* El seu temps lliure s'ha de concebre com un espai per a l'oci en el que realment puguin fer coses que li vinguin de gust. En aquest sentit, les activitats a l'aire lliure són les més adequades per a ells. Necessita poder jugar sense perills ni límits.

* També és important orientar-los sobre com gaudir d'aquest temps oferint-li les següents opcions: sortides a la natura, visites culturals, activitats esportives, jocs, noves tecnologies...

* Una altra forma és compartir les aficions amb ells, practicar esports junts pares i fills, etc.

* És important no pretendre que els menors facin el que a els pares els hi agradi o que facin el que ells no van poder ser. Ells han de decidir les seves aficions.

A partir dels 6 anys d'edat els menors comencen a comprendre el significat de competència. És per això que des d'aquesta edat ells poden, per voluntat pròpia, consolidar la seva afició gairebé com una professió.

* Els horaris de la seva dedicació han de ser controlats, perquè el nen pot fatigar-se i cansar-se de les seves activitats, tant que opti per retirar-se d´elles.

* S´ha de tenir calma, comprendre les seves decisions i no generar en ells cap frustració. Si volen canviar-se d´activitat, ens hem d´assegurar que no es tracta d'una rebequeria sinó d'una proposta ferma. D'aquesta manera ells comprendran que la vida no és un joc i que requereix de decisions determinants. S´ha de respectar la seva decisió final.

Per finalitzar i amb la intenció que hi hagi un joc net, us exposem unes REGLES DE JOC per a tots:

Crear consciència als adults que els infants juguen per sentir-se realitzats, a gust amb si mateixos, i no necessàriament per satisfer als més grans.

Estimular la participació de l'esport, fent-ho atractiu, segur i agradable a tots els nens.

Donar-li a l'esportista satisfacció i diversió.

No obligar al infants a practicar un esport que no desitgin.

Motivar-los a jugar d'acord amb les regles.

Convertir una derrota en victòria.

No renyar-los ni escridassar-los perquè no va aconseguir una medalla.

Mai ridiculitzar-los per cometre errors o perquè perdin.

I RECORDEU ... que a través del joc es transmeten la major part dels valors i aprenentatges positius que després posseïm o no com a adults.

2 de Març de 2016

Felicitat, "un impossible necessari"

Por, tristesa, dubte, inseguretat, són sentiments els quals sovint rebutgem. Què és el que tots busquem? La felicitat. Però...què és?

En aspectes complicats, a vegades és més fàcil començar per el que no és. Tal i com l'Instituto de la Juventud(2007), declara en el seu estudi sobre el benestar i la delicitat de la juventut espanyola, la felicitat no és una utopía fet que no l'hem d'entendre com a quelcom absolut i perfecte, sinó una qualitat que pot posseir-se en major o menor grau. La felicitat, no és un ítem que es pugui posar radera altres aspectes quotidians "més rellevants", tal com la violència o la precarietat laboral - els quals porten llargues cues d'estudis en els darrers anys - perqué no és tant trascendental, influent o existent en el nostre entorn; Elzo(2006) confirma que un baix nivell de felicitat pot influenciar en les conductes de risc dutes a terme pel propi subjecte - tant envers els altres o contra ell mateix -. No augmenta l'hedonisme i l'egoisme de la juventut; en l'enquesta realitzada pels autors, es confirma que els joves coincideixen en que "ser feliç és créixer com a persona". I que la felicitat no escasseja d'utilitat i produeix beneficis socials.

Així doncs, què és la felicitat?

Maslow (1954), defineix la personalitat com a la plena satisfacció de les necessitats humanes.

És assolible?

Mahatma Gandhi, diu que la felicitat s'assoleix quan el que un pensa, el que un diu i el que un fa estan en harmonia. 

Viktor Frankl ens explica que la felicitat, és com una papellona. Quan més la persegueixes, més fuig. Però si tornes l'atenció cap a altres coses, ella ve suaument i es posa en la teva espatlla. Segons l'autor, la felicitat, no és una posada en el camí, sinó una forma de caminar per la vida. 

Tal i com el psicòleg Pep Marí(2013) afirma, la felicitat no és l'objectiu. No hi ha camí cap a la felicitat: la felicitat és el camí(Wayne W. Dyer).

Per a què ens serveix?

I segons Joseph Campbell, seguint la teva pròpia felicitat, l'univers obrirà portes per a tu, on abans nomès hi havia parets.

Segons el mateix article, ser feliç significa sentir-se bé amb un mateix, tenir l'experiència subjectiva de trobar-se còmode, tenint la vivència d'una bona relació amb la pròpia persona i els altres, ser capaç d'experimentar més emocions positives que negatives, les quals tenen un efecte beneficiós i global sobre la persona. De quins efectes estem parlant?

Barbara F.(2001), la felicitat d'una persona produeix beneficis tant a nivell físic, com a nivell intel·lectual, psicològic i social. És a dir, tant a nivell intrapersonal com interpersonal. 

Tot i tenir un gran ventall d'informació referent als aspectes més bàsics i essencials de la felicitat, hem obtat per esmentar i fer un breu resum dels resultats constrastats en l'article de Benestar i Felicitat en la Juventut(2007) nomenat prèviament, fet que és prou actual i engloba alguns dels ítems que considerem més rellevants en l'estudi de la personalitat i context social.

Una vegada constrastats els resultats obtinguts amb les dues perspectives amb les quals vàren decidir els autors discutir els resultats, vàren arribar a les següents conclusions (es varen extreure un gran nombre de conclusions, si més no, nosaltres nomès us comentarem aquelles que tinguin a veure amb la felicitat des de la perspectiva de personalitat i context social i que puguin antenir certa relació amb el temps lliure):

Segons els resultats de la primera aproximació:

Respecte a la freqüència amb que es realitzen certes activitats d'oci i el gaudi que obtenen els joves en elles, es conclou:

– Les activitats socials amb parella i amics i llegir són freqüents, indueixen plaure i són font de felicitat.

– Escoltar música, veure TV i escoltar ràdio és freqüent, sortir de copes, ballar i anar a competicions esportives és poc freqüent, són menys plaents, i no s'associen a la felicitat.

– Fer esport, anar al cinema o de viatge o excursió es fan amb freqüència mitjana, anar a concerts i esdeveniments esportius són poc freqüents, i totes aquestes activitats s'associen però no influeixen específicament en la felicitat.

– Comparant la freqüència de les activitats i el gaudi induïts per elles, és la freqüència de sortir amb amics i parella el que influencia la felicitat.

Referent a la personalitat i creences personals dels joves, es constata que:

– Els joves espanyols són optimistes, tenen una visió benvolent o satisfeta del món i creuen que ho controlen personalment, tenen alta acte-estima, expressen les emocions, encara que no es defineixen respecte a creure si el món és just o injust i la majoria desconfia dels altres.

– Els joves feliços tenen personalitats de major assertivitat i implicació, de major control de l'entorn i li atribueixen més sentit a la vida, són més estables emocionalment, optimistes i creuen que el món és just.

– Els joves que creuen que controlen l'entorn, també creuen més que la vida té sentit, així com estan més satisfets amb la seva situació econòmica, la seva llibertat i estan més implicats amb valors de tot tipus.

– Els optimistes estan satisfets amb la seva salut i creuen que triomfar és desenvolupar les seves potenciacialitats. Els que creuen que el món és just estan satisfets amb la família, amb la economia i són conservadors.

– L'expressivitat emocional, l'alta acte-estima i la confiança en els altres s'associaven a la felicitat, però no influïen específicament en ella.

– La majoria aclaparadora està d'acord al mateix temps que ser feliç és gaudir i desenvolupar-se com a persona.

Quan els joves comparen la seva felicitat amb la d'altres joves, tendeixen a creure's ells mateixos més feliços que els altres i no és rar que sobreestimen la percepció de la seva pròpia felicitat:

– Sis joves sobre deu creïn ser més feliç que la mitjana, quan només haurien de ser cinc.

– Les persones que es perceben com bastant més felices que la mitjana sobretot comparades amb els menys feliços que la mitjana, comparteixen més els trets associats a la felicitat, com a major control del mitjà, satisfacció general, creure en un món amb sentit i just, ser optimistes, així com sortir amb més freqüència amb la parella i amics.

Observant les característiques dels joves immigrants en comparació dels espanyols, pot notar-se que

– Els joves nascuts fora són més materialistes, congruentment amb el menor desenvolupament social de les seves societats d'origen.

– Els joves immigrants són més col·lectivistes, emfatitzen més lleialtat a grups adscrits i li donen més importància a les relacions amb la família, mentre que els autòctons més individualistes li donen més pes a les relacions voluntàries d'amistat —encara que la majoria menciona a la família.

– Els joves immigrants realitzen una mica menys d'activitats d'oci que els autòctons, menys variat i més passiu.

– Les diferències en felicitat no s'expliquen per diferències de control del món, igual en tots dos, ni per optimisme, superior en els immigrants, sinó per la visió del món més benvolent i per la major creença al món just dels autòctons.

Segons la segona aproximació

Entre aquests índexs destaquen els de la correlació entre la felicitat general, satisfacció amb onze àmbits de la vida, importància que es dóna una àmplia varietat de valors, la freqüència amb que es realitzen certes activitats d'oci i el gaudi que s'obté en elles, va permetre veure la influència de la felicitat d'una persona en àrees molt diferents de la seva vida.

Es van trobar interessants diferències de gènere sobre els ítems que aportaven la felicitat a ambdós sexes.
Respecte a la satisfacció amb diferents àmbits de la vida, els nois manifesten major satisfacció amb el treball i amb el temps lliure que disposen, mentre que les noies es troben més satisfetes amb els estudis, amb les relacions de parella i amb la vida sexual.

Quant a les activitats d'oci, els nois gaudeixen més en anar de copes, fer esport, assistir a competicions esportives i jugar amb l'ordinador, però les noies ho passen millor quan van a discoteques i a ballar, surten de viatge, van a teatre o a concerts i llegeixen llibres o revistes. Els nois experimenten més emocions positives (alegre, animós, content) que les noies mentre que aquestes manifesten més emocions negatives (avorrida, trista, estressat).

Es va construir un model de felicitat que integrava la major part dels factors relacionats amb la felicitat d'acord amb la nostra recerca i es va comprovar que rebia suport empíric en el seu conjunt alhora que era coherent amb resultats d'altres estudis. Es va observar la congruència del model amb el marc teòric de la Psicologia Positiva i, en particular, amb la teoria de Fredrickson, que prediu que la felicitat, o predomini de les emocions positives, genera en la persona recursos físics, psicològics i socials, la qual cosa permet un desenvolupament més complet de la persona alhora que una millora de les relacions socials i de la conducta solidària.

Què en penseu vosaltres sobre aquests resultats? Esperem comentaris i que us hagi agradat, us recordem que estem obertes a propostes i a qualsevol dubte que tingueu,

Ens llegim aviat!

BIBLIOGRAFIA

Marías, J. (1987). La felicidad humana. Alianza Editorial.  

Javaloy, F. (2007). Bienestar y Felicidad de la Juventud Española.

21 de Març de 2016

      "Hauria de ser un costum ser feliç, però no ens ho podem permetre"

Benvolguts i benvolgudes bloggers, 

A continuació us deixem un vídeo on alguns dels filòsofs més reconeguts i reconegudes del segle actual parlen sobre la felicitat. Tot ells, esmenten la importància del context social, de les amistats tot citant als pares de la Filosofia i en tant, de la Psicologia. Parlen de què és més enllà del que nosaltres haguem pogut comunicar-vos. Un altre punt de vista, diferent, alternatiu i alentador alhora que incert. 

Així doncs, ens agradaria saber quina és la vostre concepció sobre la influència de les amistats en la felicitat.

 28 de Març de 2016

"El país de la felicitat"

 

Hola a tots! Esperem que estigueu passant una feliç Setmana Santa i esteu gaudint del temps lliure!

L´altre dia vam veure com una persona famosa que viatja per molts països feia una reflexió molt encertada i parlava sobre el “país de la felicitat”, del que hem estat indagant una mica ja que ens semblava molt interessant.

Ningú parla del dret de ser feliços. Ningú ens educa des de nens, ni ningú ens ensenya ni ens ajuda a ser més feliços.

Cal saber trobar la felicitat en les coses petites, en els petits detalls, és una qüestió d'actitud. La vida està plena de problemes que sorgeixen contínuament, vivim en una societat accelerada on no relativitzem el que és veritablement un problema... Potser simplement per ser feliç només cal aixecar-se al matí i tenir salut i que ens permeti ser amo del nostre propi destí, la resta dels problemes són tots solventables en major o menor mesura. Cal encarar la vida amb una actitud positiva i els problemes es resolen o dilueixen molt millor. Hem de esprémer la vida gaudir-optimitzar-la i intentar tenir una actitud sempre positiva.

Hi ha un país que té un ministeri (el que major pressupost té) de la felicitat, que s'encarrega d'explorar, entendre i millorar com els seus habitants han de ser més feliços. On hi ha una assignatura obligatòria que els nens estudien que literalment es diu "recerca perpètua de la felicitat", i que l'ONU ha considerat que efectivament segons tots els paràmetres utilitzats per mesurar la felicitat, sens dubte és el país on els seus habitants són els més feliços del món. Aquest país és Bhutan, situat als cims de l´Himalaya.

A Bhutan, per trobar l'equilibri entre l´obertura a l'exterior i la conservació de les tradicions del poble, es va crear el concepte de Felicitat Interior Bruta, el substitut al PIB pel qual es regeixen les altres economies del món. Va ser proposat per Jigme Singye Wangchuck, rei de Bhutan, en 1972, com a resposta a las crítiques de la constant pobresa econòmica del seu país.

Aquesta FIB, es va crear d'acord amb la filosofia budista i te la funció d´intensificar el benestar humà a partir de la garantia de certs drets i paràmetres socials i no promoure tant la persecució de béns materials.

La Felicitat Interior Bruta (FIB) és un mesurador que defineix la qualitat de vida en termes més holístics i psicològics que el Producte Interior Brut (PIB). Avalua el grau de benestar dels seus habitants, en funció de paràmetres com el grau de conservació del seu entorn natural o la distribució equitativa de la riquesa.

El PIB, quan mesura l'activitat econòmica, és senzill i fàcil d'aplicar; de fet, la seva evolució positiva o negativa determina en bona mesura l'èxit o el fracàs d'un govern, però és limitat, ja que òbvia qüestions cada vegada més rellevants per a les societats desenvolupades, com el temps dedicat a la feina i l'oci o el valor dels ecosistemes.

Els quatre pilars de la FNB són: la promoció del desenvolupament socioeconòmic sostenible i igualitari, la preservació i promoció de valors culturals, la conservació del medi ambient i l'establiment d'un bon govern. Cada un d'aquests pilars es compon al seu torn de nou dominis:

• Benestar psicològic.

• Ús del temps.

• Vitalitat de la comunitat.

• Cultura.

• Salut.

• Educació.

• Diversitat mediambiental.

• Nivell de vida.

• Govern
  
  
  
   

Les qüestions que van més enllà del progrés econòmic són, entre altres, el bon ús del temps, i especial atenció a la diversitat i resiliència ecològica. Al costat d'això, Bhutan entén que la felicitat es troba en la satisfacció d'un tipus de necessitats immaterials que es refereixen a la llibertat, l'estabilitat emocional i psicològica i la identitat. La vitalitat de la comunitat de referència i la participació en els ritus socials i pràctiques culturals compleixen la funció de donar un sentit a la trajectòria vital dels individus. Aquesta felicitat haurà de trobar-se en un veritable enteniment del món i el jo: en les relacions interpersonals, i no en les possessions materials. Una major igualtat no només produiria la felicitat que es deriva de comptar amb més seguretat i millor salut, sinó també la satisfacció que s'experimenta al tenir més temps lliure,  més temps amb la família i amics, més respecte per part dels companys i més opcions d'estil de vida. Una gran desigualtat fa que les persones cobegin béns, que d'altra manera no voldrien, però constantment se'ls recorda que tenen menys que el seu proïsme.

Com algunes curiositats podríem destacar, per exemple, que no fan servir bosses de plàstic, ni engabien animals -un zoològic és una cosa impensable-, i va ser el segon país lliure de fum quan va prohibir la venda i el consum de tabac. El nombre de turistes està molt restringit i són obligats a venir en viatges organitzats, si se'ls permet fumar a Bhutan, però si se'ls descobreix venent cigarrets als nadius poden ser detinguts per contraban.

Us recomanem veure aquest vídeo d´uns 15 minuts de durada, en el que l´estadístic Nock Marks pregunta per què mesurem l´èxit per la productivitat, enlloc de fer-ho per la felicitat i el benestar del seu poble. Índex de Planeta Feliç (TED Youtube video): 

BIBLIOGRAFIA:

http://www.enfolang.com/internacional/otros-paises/butan.html

http://disenosocial.org/economia-y-felicidad/